Psicologos de Pareja

– Psicólogos de pareja – Terapia de Pareja – Xavier Conesa i Carme Serrat

Psicólogo de Parejas – Terapia de Pareja

Filed under: Psicologo de Pareja - Terapia de Pareja — terapeuta at 5:41 pm on diumenge, març 2, 2014  Tagged ,

 

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs

– Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

psicologia mollet

 

ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA

AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 1 Self-actualization and couple s life in university students Martha Nava Flors Universitat Autònoma de Tlaxcala 2 RESUM Es va realitzar un estudi per provar la relació entre autorealització i cures en la relació de parella d’estudiants universitaris de llicenciatura d’una universitat pública. Van participar 363 alumnes de diferents carreres, amb edats compreses mesures entre 17 i 44 anys, que en el moment de l’estudi tinguessin una relació de parella, ja fos de festeig, matrimoni o unió lliure. Es van utilitzar l’Inventari tari d’Orientació Personal i l’Escala de Cures en la Relació de Parella, ob- tenint correlacions significatives entre les dues escales. La subescala “Amor a si mateix “del primer correlacionar positivament amb les dotze subescales del segon. No es van trobar diferències en l’autorealització i les cures cap a la parella entre els dos sexes, però sí en la subescala “Eros” de l’ CRI depen- nent del temps de la relació. Indicadors: Autorealització, Relació de parella, Inventari d’Orientació Personal- nal, Escala de Cures en la Relació de Parella; Estudiants universitats taris. ABSTRACT This study examined the relationship between self-actualization and couples ‘ caring relationships of escola students in a public university. To 363 under- graduate students from different careers, with ages from 17 to 44, was administracions tered the Personal Oriention Inventory and the Caring Relationship Inventory. At the time of the study, all participants were involved in a couple relationship 1 L’autora agraeix a la Dra Ma del Carmen Peñalva Díaz ( Q . I . P . D ) Per la capacitació rebuda i la seva assessoria en l’elaboració d’aquest article. 2 Facultat de Treball Social, Sociologia i Psicologia, Carretera Federal Tlaxcala-Pobla km 1.5, 90100 Tlaxcala, Tlax., Mèxic, tel. i fax (241) 462-15 33, correu electrònic: marthana- va779@hotmail.com. Article rebut el 9 de gener i acceptat el 25 de novembre de 2009.
Page 3
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 324 (Bachelors, married, and free union). Correlations between both scales were sta- tistically significant. It is Important to mention that “Self Love” sub-scale ( CRI ) Positively correlated with the 12 sub-scales of POI . There were not differences by genre in both scales, but it was a difference in “Eros” sub-scale ( CRI ) Depending on the time of the relationship. Keywords: Self-actualization; Couple s life, Personal Orientation Inventory; Caring Relationship Inventory, University students. INTRODUCCIÓ Les relacions que ocorren en espais “petits”, com la parella o la família, estan estretament vinculades amb les que ocorren en és- espais “grans”, com la cultura o la societat. Per això és útil pensar en termes de xarxes: les relacions petites o grans estan entre- llaçades, són inseparables i formen part d’una mateixa xarxa. Com- assenyala Buber (1977/1944), la relació amb l’altre matisa al món. En aquesta investigació es posa l’accent en la relació de parella perquè és una relació interpersonal humana essencial i un tema ano- tiu doncs d’aquesta relació es neix, de la unió d’un home i una dona. A més, el més precís i cruel dels miralls és justament la relació de parella, únic vincle on es reflecteixen els pitjors i millors aspectes de la persona (Bucay i Salines, 2003). Els fills i la parella provoquen reaccions exagerades o fora de proporció en els altres quan toquen àrees ferides de la infància, ja que el present i el pa- sat es barregen, el que genera problemes i insatisfacció quan no s’està conscient, ja que les experiències infantils queden grau vades en l’inconscient i influeixen i regeixen la conducta de les persones nes al llarg de la seva vida. A més, generalment les majors demandes des se li fan a la parella (Willis, 2000), de manera que la persona, quan do no ha treballat aquestes experiències o no és conscient d’elles, poden de transportar les seves necessitats i mancances i projectar-les en la seva relació ció de parella. Les persones necessiten primer examinar-se a si mateixes, estar conformes amb el que són, cuidar-se, buscar la felicitat, mirar el seu dolor, tocar el seu enuig, resoldre el seu propis assumptes i després, acceptant- es, mirant, sentint i escoltant, podran mirar, escoltar i sentir la seva parella. Les persones es donen a si mateixes un valor, i en aquesta mesura va- valoren els altres, atès que l’amor als altres està relacionat
Page 4
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 325 directament amb l’amor que es té a si mateix (Dyer, 1996). Aconseguir estimar-se a si mateix té relació amb la capacitat de fer coses per els altres i no es farà perquè s’espera retribució o gratitud, sinó per l’autèntic plaer que sent ser una persona generosa i amant (Bucay, 2003). Només és possible arribar als altres volent abans. En aquest tenor, la parella és una trobada entre dos éssers en què tots dos gaudeixen de la seva existència. I si s’estimen, treballen per construir la ma- manera en què els dos visquin junts el més gran dels plaers. Per tant, la relació de parella és una relació íntima on hi ha un poder equitativa tiu, on no es perd la individualitat i alhora hi pertinença, on hi ha satisfacció i la pulsió de vida predomina sobre la de mort. En aquest àmbit, Salama (2003) defineix “parella” com la unió de dues persones amb interessos comuns i atracció física que han deci- pogut estar junts complint un objectiu comú (projecte comú de vida) que satisfaci les necessitats tant individuals com de la pro- pròpia parella, sense que es perdi la individualitat de cada membre. L’única parella possible és la que es dóna entre dos individus iguals els que decideixen establir un acord i així ho fan, i aquest vincle tan important, però, deixa de vegades de ser nutritiu per algun els dos, o per a tots dos (Bucay, 2005a). Coggiola (Cfr. Salama, 1996) puntualitza que una parella saludable ble o funcional sempre està canviant en resposta als seus nous in- interessos i necessitats. Quan la parella no assimila el canvi, la seva pro- procés és més rígid que flexible i té problemes com a resultat. En realitat, no resulta interessant considerar l’estabilitat de la parella humana des d’una perspectiva estàtica. Només en el marc d’un equilibri de caràcter dinàmic es pot comprendre aquesta apa- rent estabilitat, conseqüència d’una constant reorganització de les interrelacions entre els seus membres. Per tant, la parella necessita ser flexi- xible al canvi, crear i recrear a si mateixa a través del temps i de les situacions i necessitats de cadascun dels seus membres (Lemaire, 1995). Rage (1999), per la seva banda, afirma que la parella funcional con- dera l’estrès com una part natural de la vida familiar; aquestes parelles comparteixen tant els sentiments com les paraules, és a dir, conversen,
Page 5
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 326 parlen del que els passa i del que desperten en elles diferents si- cions. A més, desenvolupen habilitats per resoldre els conflictes, aprofiten el suport dels altres i dels sistemes, són adaptables i realitat llistes en els seus objectius i expectatives, i depenen de la creativitat, el enginy i la perseverança. La parella necessita acceptar la separació en l’amor, respectar al company en les seves peculiaritats i no renunciar a si mateixa per l’altre. També ha de recuperar-se dels traumes de la infància, ocupar-se de seus assumptes pendents, evolucionar i mirar cap endavant. En altres paraules, estar en el camí de l’autorealització. L’autorealització és la realització creixent de les potencialitats tats, capacitats i talents com a compliment de la missió-trucada, destinació o vocació-, com a coneixement i acceptació més plens de la naturalesa intrínseca pròpia, i com a tendència constant cap a la uni- tat, integració o sinergia dins dels límits d’una mateixa per- na (Maslow, 1943/2007). Les característiques que el mateix Maslow ob- va observar en aquest tipus de persones eren, a saber: percepció superior de la realitat, acceptació de si mateix, espontaneïtat, capacitat per a- enfocar correctament els problemes, independència i desig de intimitat, autonomia i resistència a la indoctrinació, frescor d’apreciació, riquesa de reacció emocional, sovint d’experiències superiors, identificació amb l’espècie humana, canvi o millora en les relacions interpersonals, estructura caracterològica més democràtica, creativitat i canvis en la pròpia escala de valors. S’han realitzat estudis relacionant l’autorealització amb la relació de parella. Per estimar els efectes de l’autorealització en l’experiència de l’amor romàntic, Dion i Dion (1988) (cf. també Díaz-Loving i Sánchez, 2002) van aplicar el qüestionari d’amor romàntica tic i un instrument que avaluava el grau en el qual la persona es sentia estimada i tendra, o sexualment frustrada o no estimada, la qual cosa in- dica el sentit de satisfacció subjectiva. Les troballes mostren que els individus amb alta autorealització tendeixen a tenir experiències amoroses més riques i més satisfactòries, solen descriure la seva relació més obertament, s’avaluen menys idealistes i més pràctics en les seves actituds respecte a l’amor que els individus amb baix nivell d’auto- rrealización, i expressen menys necessitat de cura en les seves relacions romàntiques.
Page 6
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 327 En un altre estudi, Castanedo (2003) va avaluar a parelles autorealització des, conflictives i divorciades utilitzant l’Inventari d’Orientació Per- nal ( POI ); Correlacionant els resultats amb l’Escala de Cures en la Relació de Parella ( CRI ), Va trobar que la mostra de parelles auto- rrealizadas va obtenir puntuacions més altes que les divorciades en totes les escales d’aquest últim instrument (afecte, amistat, eros, empatia, amor a si mateix, amor com un fi i amor com un mitjà). Les parets xes conflictives van mostrar diferències significatives en les primeres sis subescales: menys afecte, amistat i altres. Va trobar més altes corre- lacions entre una mesura d’amor que deriva de l’escala CRI (Amor a si mateix) i les subescales del POI , És a dir, les persones que s’estimen a si mateixes estan autorealitzades. De totes les correlacions, la més alta es va obtenir entre la subescala del CRI Amor a si mateix i Capacitació tat per establir contacte íntim, l’ POI . Aquesta dada sembla sos- tenir l’axioma que “abans que una persona pugui estimar a una altra, primer ha estimar-se a si mateixa “(Castanedo, 2003). Per això es recalca la importància d’acceptar-se com a persona, per després compartir aquest benestar amb la parella, és a dir, per crear una cohesió emocional entre ambdós. Si els joves tenen una trobada amb ells mateixos, si revisen els seus patrons familiars i la seva història per- nal, si busquen la maduresa i la seva pròpia estabilitat emocional, tin- tindran elements essencials de l’amor o la cura cap a la seva parella. Així, l’objectiu del present treball era determinar si hi havia relació entre el grau d’autorealització i les cures en la vida de parella en els estudiants universitaris. Es va pretendre identificar car el grau d’autorealització dels mateixos, així com indagar les diferències entre el grau d’autorealització per sexe i diferències en les cures de vida en parella pel temps de relació. MÈTODE Participants A través d’un mostreig no probabilístic accidental, es va constituir una mostra de 363 estudiants de les llicenciatures de la Universitat: 131 homes (36.1%) i 232 (63.9%) dones, dels quals 84.8% (308) eren solters, 6.3% (23) casats i 8.8% (32) en unió lliure, amb edats de 17 anys a 44 anys d’edat, amb una mitjana de 19.89 anys i una desviació
Page 7
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 328 ció estàndard de 3.275, el temps de relació amb la parella anava d’un mes a 26 anys, amb una mitjana de 12 mesos de relació i una desviació estàndard de 34.416. Per prendre el temps de relació es recategoriza- ser els mesos en quatre grups, tal com es mostra en el Quadre 1. Quadre 1. Categories per temps de relació. Grups Temps de relació 1 D’1 mes a 1 any 2 De 13 mesos a 36 mesos 3 De 37 mesos a 60 mesos 4 De 61 mesos (5 anys) a endavant Instruments Inventari d’Orientació Personal (Personal Orientation Inventory) ( POI ) (Shostrom, 1963) (cf. Castanedo i Munguía, 2002). Shostrom (1963), investigant les característiques de les persones autorealitzades, detecció tar 12 factors en elles i va elaborar l’escala que mesura l’autorealització. El POI és un instrument psicològic desenvolupat per oferir una em- mesura comprensiva dels valors, conductes i creences autoperceptivas considerades importants en el desenvolupament de l’autorealització. Amb- té 150 frases de parells oposats i dotze escales. Els reactius per- ten dues avaluacions mitjançant: 1) Dos escales bàsiques de l’orientació personal: a) Temps de competència ( Tc ). Habilitat per viure en el present i situar el passat i futur en el present com una continuïtat significativa, ib) Orientació tació cap a si mateix ( I ). Habilitat de donar-se autosuport i ser independent dent, centrat en la motivació intrínseca i no en les expectatives i influències dels altres. 2) Deu subescales que mesuren elements d’autorealització: a) Va- valors de autoactualització ( SAV ): Afirmació de valors de les persones que s’autorealitzen, b) Habilitat existencial ( Ex ): Habilitat de ser flexi- xible en l’aplicació dels mateixos valors, reduint la compulsió i el dogmatisme així com incrementant l’habilitat a reaccionar sense ceguesa o adherència rígida als principis; c) Reactivitat emocional (Fr): habilitat per ser sensible i respondre a les pròpies necessitats i emocions, d) Espontaneïtat ( S ): Habilitat per expressar lliurement les pròpies emocions, e) Autopercepció ( Sr ): Habilitat d’acceptar un mateix per la seva fortalesa; f) Autoacceptació ( Sa ): Habilitat per accep- se un mateix amb les seves debilitats i deficiències; g) Naturalesa del
Page 8
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 329 home ( Nc ): Punt de vista de la naturalesa de l’home, veient aquest com essencialment bo (una persona amb habilitat en aquest punt de vista pot resoldre dicotomies sobre la naturalesa de l’home, com Déu / diable, masculí / femení, egoista / altruista, espiritual / sensual, etc.); h) Sinergia ( Sy ): Habilitat per transcendir dicotomies veient que el treball i el gaudi no són oposats i que la cobdícia i l’amor, l’ego- isme i l’altruisme, així com altres dicotomies, no són realment oposats tes, i) Acceptació de l’agressió ( A ): Habilitat per acceptar l’agressió natural pròpia, ij) Capacitat per contactar ( C ): Habilitat per desenvolupar- volupar relacions íntimes i significatives amb altres persones, sense ex- expectatives ni obligacions i desenvolupar relacions “jo-tu” en l’aquí i l’ara. Quan les puntuacions es troben per sobre de la línia de les puntuacions de la mitjana que estableix la prova, és probable que la persona funcioni eficaçment i s’estigui desenvolupant com una persona autoactualizada, en canvi, si la majoria de les puntuacions se situen sota de la mitjana, pot ser que la persona estigui experimentat evitant dificultats en l’eficàcia personal, i que els canvis en l’orientació tació de valors serien benèfics per proporcionar-li un desenvolupament per- nal d’actualització. Es va provar en aquest estudi la fiabilitat d’aquesta prova, obtenir mantenint-se un alfa de Cronbach de 0,704, el que significa que és una prova ba amb adequada consistència interna. En una revisió de tesi doctoral rals produïdes en el camp de la teràpia gestalt en el període de 1971 a 1996, el POI va ser l’instrument de mesura més utilitzat (Castañé- do, 1998). Escala de Cures en la Relació de Parella (Caring Relationship Inventory) ( CRI ). Aquesta escala va ser elaborada per Shostrom (1966) i traduir- da i adaptada per Castanedo (2003). Basada en els estudis de Fromm, Lewis, Maslow i Perls, va ser dissenyada per mesurar la unitat fonamental tal en la relació interpersonal, la diada heterosexual. Mesura els elements essencials de l’amor o les cures en la relació humana. Conté 83 reactius relacionats amb sentiments i actituds d’un membre de la parella cap a l’altre. La persona respon en dues ocasions a les 83 preguntes amb vertader o fals. La primera part està centrada en l’altre membre de la parella, i la segona s’enfoca en una parella ideal. Així mateix, l’escala està composta de dues parts: una per al home i l’altra per a la dona. Els reactius mesuren cinc elements relacionats amb l’amor: a) Afecte ( A ): És una forma nutritiva d’amor i
Page 9
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 330 implica el lliurament incondicional o l’acceptació que caracteritza el amor d’un progenitor cap a un fill, o l’amor que Déu sent cap l’home. El perill que implica l’excessiu afecte del pare cap al fill és que el primer pot arribar a sentir que és “amo” del segon, i llavors l’afecte es converteix en “propietat”. El mateix pot passar en la parella, b) Amistat ( F ): Es defineix com un amor entre iguals, basa- do en l’estima dels principis de l’altra persona, talents i mèrits. En l’amor i la parella, l’amistat significa fer coses junts, compartir interessos comuns i reconèixer la individualitat de cadascú; c) Eros ( I ): És una forma possessiva i romàntica d’amor que inclou factors col- com curiositat, gelosia i exclusivitat, així com desig carnal, d) Empa- tia ( M ): És una forma altruista d’amor que s’expressa amb un fort sentiment per l’altra persona com un ésser únic. Implica l’estima i tolerància cap a aquesta. L’empatia és “sentir amb” l’altra persona, però no “pensar per” ella. Implica un profund respecte per l’altre, e) Amor a si mateix ( S ): És l’habilitat per acceptar tant les fortaleses com les debilitats d’un mateix. Inclou experiències emotives positives i negatives. En una parella en harmonia, cada persona s’estima a si mateix ma, igual que la seva parella. Les dues últimes escales addicionals pro- cedeixen dels conceptes de Maslow: f) Amor com un mitjà ( D ): És un amor amb el que s’explota i manipula l’altra persona. La persona és estimada com un mitjà i no com un fi en si mateixa. La persona que mani- pula estima més com un mitjà, ig) Amor com a fi ( B ): És una forma po- positiva de l’amor en el que l’altra persona és estimada com un fi en si mateixa. És estimar l’altre amb admiració i respecte. Com més alt és l’índex en cada escala, més saludable és la relació en termes de cures, a més, es la hipòtesi que els punts tatges excessivament alts poden indicar una forma de donar cures no realistes en aquesta categoria en particular. Els puntajes mitjana, al percentil 50, són representatius d’una parella en harmonia. Els punts tatges significativament per sota de la mitjana poden ser considera- 2 com a indicadors de dificultats en l’àrea de cures que mesura. Com més s’allunyin els resultats de les mitjanes entre la relació amb l’altre i la parella ideal, més perillosa és la relació, és a dir, està la parella més en risc de separar o de no prosperar, ja que la persona na no està trobant el que desitja en aquesta parella o aquesta no està co- brint les seves expectatives.
Page 10
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 331 En aquest estudi, l’alfa de Cronbach va resultar d’0,746, el que in- indica que la prova té una adequada consistència interna per utilitzar- litzar amb aquesta població. Procediment La investigació es va realitzar a la Universitat Autònoma de Tlaxcala, limitació tada a les Facultats que es trobaven a la ciutat de Tlaxcala (Mé- xic), del total d’alumnes (5,767) es va calcular la grandària mostral d’acord acord amb la fórmula de Fisher i Navarro (1990), per la qual es va obtenir una mostra de 360 persones. Després es va fer una selecció proporcional d’acord amb els percentatges relatius d’alumnes de cada dependència, la qual va quedar repartida de la manera en què es mostra en el Quadre 2. Quadre 2. Participants per Facultat. FACULTAT N Odontologia 16 Treball social 17 Psicologia 24 Comptadoria 37 Administració 19 Negocis Internacionals 18 Ciències Polítiques 19 Dret 126 Educació especialitzada 24 Filosofia 3 Lingüística 19 Ciències de l’Educació 31 Comunicació i Innovació 7 TOTAL 360 Cal esmentar que no es va coincidir en el moment de l’aplicació amb les llicenciatures de Filosofia i Lingüística pel que no van participar finalment en l’estudi, de manera que es va convidar a alumnes de la Llicenciatura ra en Ciències de la Família ia més alumnes d’Educació Especialitats litzada. Com a conseqüència, van participar alumnes de dotze llicenciatures, als que es van aplicar els dos instruments durant cinquanta minuts. Per tal d’analitzar els resultats, es van obtenir les mitjanes de am- ves proves i les desviacions estàndard, segregant després els resultats tats per gènere. Per indagar les diferències per sexe, es va utilitzar la prova t, així com el ANOVA per establir diferències per temps de re- lació. Per provar si hi havia relació entre les dades obtingudes en els dos
Page 11
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 332 instruments es va emprar la correlació de Spearman. Aquestes dades es cal- cular mitjançant el paquet estadístic SPSS , 13. RESULTATS I DISCUSSIÓ Pel que fa a l’autorealització, els universitaris de la mostra en general, general obtenen resultats que indiquen que es trobaven autorealitzats, com pot apreciar a la Taula 1. Taula 1. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala POI . Tc I SAV Ex Fr S Sr Sa Nc Sy A C X 13.56 77.58 17.71 17.87 14.72 12.57 11.93 12.67 10.62 5.70 14.25 16.47 D’ 2.576 8366 2.640 3.425 2.553 2.063 2.107 2.503 2.047 1.346 2.538 3.292 Només en dues subescales es troben per sota de la mitjana espera- dóna. La primera és Capacitat per contactar, el que indica que viuen a el passat o en el futur, pel que necessiten valorar el present, re- resoldre assumptes pendents i tancar situacions del passat per poder trobar-se en l’aquí i l’ara, ja que aquest contacte és el punt-moment en què succeeix l’adonar, és llavors una forma de vivenciar, 1 procés d’estar alerta en l’ambient. Quan el subjecte s’ocupa a si mateix plenament en una relació jo-tu, el contacte és real perquè la persona conserva la seva independència, es reconeix a si mateixa i re- coneix al tu en el seu temps i espai, per tant, el contacte s’aconsegueix en l’experiència i l’experiment (Arroyo, 2003). La segona subescala on van obtenir puntuacions baixos és Sinergia: veuen els oposats de la vida com antagònics. Es pot hipotetitzar que els universitaris, per la seva edat, vine a les persones com essencialment bones o dolentes, sense inte- grar en una sola persona la part agradable i la part fosca. L’ésser humà està integrat per ambdues parts, el que necessiten aprendre a través de les seves experiències i vivències. Així, els motius egoistes i altruisme tes es fonen, ja que en brindar ajuda al proïsme la persona també procura la satisfacció de les seves pròpies necessitats (Maslow, 1943 / 2007; cf. Frager i Fadiman, 2001). Com assenyala Molina (2007), ningú vindrà a realitzar les nostres aspiracions, es necessita tenir la voluntat de recobrar la pulsació de les forces de vida heretades per genera- cions i generacions, tenir la voluntat i responsabilitat d’enfrontar- tar els dimonis que un mateix ha creat i transformar-los, tornar a l’expressió vital, i ser conscients del moviment dinàmic de la
Page 12
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 333 vida, on sempre estarem temptats a reprimir ia negar la negació activitat i oblidar que es posseeix la capacitat de ser feliç. En les altres deu subescales els resultats generals obtinguts per la mostra indiquen que posseeixen realització personal: es donen autoso- port, accepten valors, no són rígids als principis, són espontanis i sensibles a emocions i necessitats pròpies, afirmen la riquesa i fortalesa del jo, poden mirar les seves debilitats i deficiències, així com la pròpia agressió natural, a més, poden establir contacte íntim en les seves relacions amb els altres. Per això, obtenen relacions positives en l’escala de Cures en la relació de parella, com ho indica la Taula 2. Taula 2. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala CRI . A F I M S D B X 10 13 10 14 10 6 13 D’2.180 2.698 3.005 2.543 2.440 2.140 2.625 Bucay (2003) assenyala que quan veu les parelles en el consultori reco- neix immediatament als nens interns que s’estan expressant. El nen intern és el que desitja “curar” per poder recuperar l’energia necessària per a l’activitat adulta, energia que resideix encara en aquells mecanismes automàtics de defensa que desenvolupen com a resposta a les primeres experiències doloroses. Aquest nen simbòlic també amb- dueix al registre de les seves experiències formatives, del seu plaer i dolor. Respecte a les subescales de l’instrument, la mitjana esperada en la del Afecte era d’11. En aquests resultats els subjectes estan per de- baix, podent-se deduir que el tipus d’afecte que se li dóna a la parella no és incondicional. Per l’edat dels participants, podria considerar que veuen més les seves pròpies necessitats i no tant les de la parella. Aquests resultats es relacionen amb que no ens enamorem de l’ potencial de l’altre sinó del que realment és, i mentre els membres de la parella estiguin junts, és primordial encoratjar l’altre perquè això que és el deixi sortir cada vegada més (Bucay, 2005b). Referent al company real i la parella ideal, no es va trobar una distància significativa en els puntajes, pel que sembla els individus dus cobrien les seves expectatives en les seves actuals relacions de parella, tal com s’observa a la Taula 3.
Page 13
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 334 Taula 3. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala CRI (Amor ideal). A ideal F ideal I ideal M ideal S ideal D ideal B ideal X 11 14 10 15 9 6 14 D’ 1.941 2.391 3.222 2.383 2.385 2.298 2.418 És important reflexionar sobre el sa equilibri que porta els uni- taris a tenir relacions interpersonals satisfactòries i significatives vas, perquè aquestes relacions són essencials. Com diu Rusell (cf. Díaz- Loving i Sánchez, 2002), les relacions properes donen significat i pro- propòsit a les nostres vides. Aquesta asseveració pot vincular-se amb l’observat en els resultats tats de les correlacions entre l’escala POI i CRI , Com ho mostra la Taula 4, en què hi ha una influència del grau d’autorealització amb les cures de la vida en parella. Taula 4. Correlacions significatives entre les escales POI i CRI . POI CRI Tc I SAV Ex Fr S Sr Sa Nc Sy A C A – 023 – 025 – 241 ** – 067 – 031 – 072 -080 – 023 – 032 – 129 * – 022 – 021 F – 142 ** – 194 ** – 291 ** – 017 – 199 ** – 209 ** – 313 ** – 058 – 210 ** – 133 ** – 068 – .177 ** I – 168 ** – 195 ** – 032 – 148 ** – 153 ** – 093 – 165 ** – 096 – 086 – 037 – 021 – 246 ** M – 174 ** – 179 ** – 247 ** – 046 – 169 ** – 151 ** – 329 ** – 017 – 191 ** – .109 * – 017 – 145 ** S – 375 ** – 337 ** – .223 ** – 217 ** – 236 ** – 209 ** – 232 ** – 252 ** – .116 * – .108 * – 180 ** – 314 ** D – .116 * – 113 * – 057 – 003 – 144 ** – 097 – 180 ** – 002 – 141 ** – 031 – 051 – 168 ** B – 028 – 043 – 230 ** – 082 – 040 – .102 – 131 * – 047 – 180 ** – 150 ** – 013 – 011 ** Correlació significativa al 0.01 * Correlació significativa al 0.05 A les correlacions dels dos instruments aplicats es va descobrir que la subescala Afecte es relaciona amb les subescales Afirmació de valors i Sinergia. Es pot hipotetitzar que en haver afecte en les pa- reixes aquestes poden acceptar amb més facilitat els defectes de l’altre, i que en tenir valors de les persones autorealitzades, com ser lliures i prendre decisions, la seva fortalesa està en ells mateixos, i per conse- cia poden sentir afecte pels altres tot i les seves fallades. La subescala d’Amistat correlacionar amb Temps-competència, Autosuport, Afirmació de valors, Sensibilitat, Espontaneïtat i Auto- concepte. És a dir, si els joves poden estar en contacte amb el pre- present, si poden recolzar-se en ells mateixos, si són sensibles als seus pro- pròpies necessitats i tenen una bona imatge de si mateixos, poden brinda donar amistat i gaudir de l’altre per que gaudeixen d’ells mateixos. La correlació més alta d’aquesta subescala (amor entre iguals) és amb Au- autoconcepte (habilitat per acceptar). Aquesta afirmació pot vincular
Page 14
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 335 amb l’anàlisi de Castanedo (2003), qui esmenta que en la teràpia de parella generalment es troben, més que un conflicte de parella, dos self, dos jo amb conflictes per solucionar i necessitats insatisfetes. I si ells no estan satisfets amb el que són i el que fan, o no re- coneixen o ni tan sols distingeixen el que necessiten, és difícil que percebin la necessitat de l’altre. Llavors és possible que els joves puguin tenir amb la seva parella una relació d’amistat, que implica el respecte de les identitats de cadascú perquè es respecten a si mateixos. La subescala Eros va correlacionar negativament amb Temps-com- cia, autosuport, Habilitat existencial, Sensibilitat, autoconcepte i Contacte íntim. Aquests resultats concorden amb que la idea que una relació basada només en l’amor romàntic estarà probablement ment destinada al fracàs. Eros és un amor manipulatiu quan es converteix en només seducció, utilitzant el cos físic de l’altra per- persona sense apreciar la seva fortalesa espiritual (Castanedo, 2003). Per això, la gent que no està diferenciada ni gaudeix del present i que no s’ubica les seves fortaleses pot caure en aquesta situació. Eros és l’energia que pot o no involucrar la vivència sexual, que inclou la vivència eròtica i és- espiritual fins a esdevenir una totalitat (Manilla, 2004). La subescala Empatia correlacionar amb Temps-competència, Auto- suport, Afirmació de valors, Sensibilitat, Espontaneïtat, Autoconcep- to, Percepció constructiva, Sinergia i Contacte íntim. La dada que cal destacar és que a major autoconcepte, major empatia. Si es toleren les pròpies limitacions, es té un profund respecte per les dels altres. En congruència amb aquesta afirmació, Rob (2008) afirma que amb la parella cal tenir una mirada compassiva, perquè l’altre està amb els seus embolics igual que nosaltres amb els nostres. Amor a si mateix correlacionar positivament amb totes les puges- cales de l’autorealització, observant-se que per estar bé amb ell en- entorn es necessita primer estar bé amb un mateix. Apreciar-se a si mateix possibilita el camí de l’autorealització perquè es reconeixen les fortaleses, talents, força i seguretat, i acceptar els defectes o limitacions cions internes s’encamina al desenvolupament de si mateix. Extrapolant el anterior a la relació de parella, és quan es pot projectar la insa- satisfacció pròpia a creure estar insatisfet amb l’altre. Amor com un mitjà correlacionar negativament amb Temps-com- competència, autosuport, Sensibilitat, autoconcepte, Percepció construcció tiva i Contacte íntim. D’aquests resultats es va descobrir que a major
Page 15
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 336 explotació i manipulació d’una altra persona, menor contacte amb l’aquí i l’ara i menor autosuport, perquè és més dependent de les accions dels altres, no és lliure d’expressar les veritables emocions cions que sorgeixen i es pot manipular complaent, finalitzant en un autoengany, perquè si la persona no pot expressar-se amb llibertat o ens és espontània no obtindrà un contacte íntim. Cada membre de la parella ha de desenvolupar-se a l’una. Si un dels membres s’estan- ca, sorgeixen conflictes o acaba la relació (Salama, 2003). Amor com una fi correlacionar amb Afirmació de valors, Auto- concepte, Percepció constructiva i Sinergia. Per això, a partir dels resultats d’aquesta correlació, es pot hipotetitzar que els universitaris ris, quan són optimistes, tenen pensaments positius i construcció tius i veuen la part bona de la seva parella, Podeu estimar amb admiració. És important destacar que no es van trobar diferències per sexe. No va ocórrer així en el temps de relació, ja que el grup 1 va obtenir un puntuació més baix en la subescala Eros en comparació amb el grup 2; és a dir, entre més temps de relació, els subjectes participants resultats van tenir més Eros, més exclusivitat en la parella i major cohesió, com s’indica a la Taula 5. Taula 5. Prova ANOVA . Diferències per temps de relació. Variable Temps de relació Diferències de mitjanes P Grup 1 (de 1 mes a un any) – 978 ** 046 Eros Grup 2 (de 13 mesos a 36 mesos) 978 * 046 P = nivell de significança. * La diferència es mitjanes és significativa al .05 Per acabar, seria convenient aplicar aquest estudi a més Facultats i segregar els resultats per carrera per establir les diferències, vaig veure- visualitzar qui estan més autorealitzats i qui tenen millors cures en la vida de parella, així com seguir altres vies d’estudi tots comandament altres universitats per comparar resultats, esbrinar si hi ha diferències del grau d’autorealització per edats, contrastar les cures donats en la relació de parella entre casats, unió lliure i festeig, em- dir l’autorealització dels universitaris de llicenciatura i confrontar- amb els alumnes de postgraus, o també en altres nivells, com curses tècniques, població en general i altres.
Page 16
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 337 REFERÈNCIES Arroyo, HN (2003). Contacte sa vs. Contacte no sa. Món Gestalt. Disponible en línia: http:www.mundogestalt.com/cgi-bin/index.cgi?action=about (Extret el 13 de novembre de 2008. Buber, M. (1977/1994). Jo i tu. Buenos Aires: Nova Visió. Bucay, J. i Salines, S. (2003). Estimar-se amb els ulls oberts. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2003). De l’autoestima a l’egoisme. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2005a). El camí de la trobada. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2005b). El camí de la felicitat. Mèxic: Oceà. Castanedo S., C. (1998). La investigació en teràpia gestalt: 26 anys de tesis doctorals els (1971-1996). Ponència presentada al Primer Congrés Nacional de Te- teràpia Gestalt, Barcelona, ​​22-25 d’octubre. Castanedo S., C. (2003). Grups de trobada en teràpia gestalt. Barcelona: Herder. Castanedo S., C. i Munguía, AG (2002). L’art de realitzar com a persona i el POI (Personal Orientation Inventory). Madrid: Universitat Complutense de Madrid / Universitat de Guanajuato. Díaz-Loving, R. i Sánchez A., R. (2002). Psicologia de l’amor. Una visió integral de la relació de parella. Mèxic: Porrúa. Dion, KL i Dion, KK (1988). Individual and cultural perspectives. En RJ Stern- berg i ML Barnes (Eds.): The psychology of love. New Haven, AMB: Yale Units sity Press. Dyer, W. (1996). Els teus zones errònies. Mèxic: Grijalbo. Fisher, L. i Navarro, A. (1990). Introducció a la investigació de mercats (2a ed.). Mèxic: McGraw-Hill. Frager, R. i Fadiman, J. (2001). Teories de la personalitat. Mèxic: Alfa Omega. Lemaire, J. (1995). La parella humana: la seva vida, la seva mort, la seva estructura. Mèxic: Fons de Cultura Econòmica. Manilla, GA (2004). La seducció com una necessitat de ser estimada. Apsique. Dis- disponible en línia: http:www.mundogestalt.com/cgi-bin/index.cgi?action=about (Extret el dia 13 de novembre de 2008). Maslow, A. (1943/2007). L’home autorealitzat. Mèxic: Kairos. Molina, RM (2007). Sí a la vida tal com és. Introducció a la Core Energètica. Mexi- col: ACD . Rage, E. (1999). La parella. Elecció, problemàtica i desenvolupament. Mèxic: UIA / Plaça i Val- dés Editors. Rob, I. (2008). Constel · lacions familiars i parella. Ponència-Taller presentada al Primera- mer Congrés en Constel · lacions Familiars, Guanajuato. Gto. (Mèxic), 8-10 de febrer. Salama, PH (1996). Gestalt. De persona a persona. Mèxic: Centre Gestalt de Mèxic.
Page 17
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 338 Salama, PH (2003). Posa-li orella a la teva parella. Com triomfar en parella. Mèxic: Centre Gestalt de Mèxic. Shostrom, EL (1963). The Personal Orientation Inventory. San Diego, CA: Edits/Educa- National and Industrial Testing Service. Shostrom, EL (1966). Caring Relationship Inventory. San Diego, CA: Edits/Educa- National and Industrial Testing Service. Willis, J. (2000). La parella humana: Relació i conflicte. Mèxic: Morata



Psicologo Mollet – Psicologos Mollet

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRAT Psicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat

    C/ Gaieta Vinzia, 11-13                         Mollet del Valles.

       Tel 93 570 71 54

Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños. Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, …etc.
Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.
Terapia ONLINE
En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.
En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.
En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).
edificio universidad Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.
Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

En situaciones de amenaza y supervivencia, buscamos evidencias de esperanza, un pequeño signo de que la situación puede mejorar. Cuando el abusador/controlador muestra a la víctima cierto grado de amabilidad, la víctima lo interpreta como un rasgo positivo del secuestrador. En situaciones de secuestro criminal o de guerra, a menudo es suficiente con dejar a la víctima vivir. Conductas nimias como dejarlos que vayan al lavabo o proporcionarles agua y alimentos son suficientes para fortalecer el síndrome de Estocolmo en los rehenes.

En las relaciones de pareja con abusadores, una tarjeta de cumpleaños, un regalo (generalmente tras un periodo de abuso) o un trato especial se interpreta no sólo como algo positivo, sino como una evidencia de que el abusador no es tan malo y puede corregir su conducta en algún momento. Los abusadores y controladores a veces son vistos de manera positiva por no abusar de su pareja en ciertas situaciones en que suele abusar verbal o físicamente de ella. Una pareja agresiva y celosa puede mostrase intimidante y abusiva en ciertas situaciones sociales, como cuando un compañero de trabajo del sexo opuesto hace un gesto de saludo entre la multitud. Tras ver el saludo, la víctima espera el abuso verbal y cuando no sucede, interpreta de manera positiva ese “pequeño gesto de amabilidad”.

Algo similar sucede con la percepción del “lado blando”. A lo largo de la relación, el abusador/maltratador puede compartir información acerca de su pasado: cómo lo maltrataron, abandonaron o abusaron de él o ella. La víctima empieza a pensar que el abusador puede ser capaz de corregir su conducta o, aún peor, ver al abusador como una víctima. Puede desarrollar compasión hacia el abusador y a menudo escuchamos a la víctima con síndrome de Estocolmo defender a su secuestrador (“Ya sé que me rompió la mandíbula y las costillas, pero tiene problemas. tuvo una infancia terrible”). Los maltratadores pueden admitir que necesitan ayuda psiquiátrica o reconocer que están mentalmente perturbados. Sin embargo, casi siempre sucede después de haber abusado o intimidado a la víctima. Este reconocimiento es un modo de negar la responsabilidad por el abuso. En realidad, los criminales y personas con trastornos de personalidad han aprendido a través de los años que pueden minimizar la responsabilidad personal por sus conductas abusivas o violentas si echan la culpa a su mala crianza, abuso en la infancia y, ahora, los videojuegos. Un asesino culpo a la “comida basura” de su comportamiento. Aunque puede ser cierto que el abusador/controlador tuviera una infancia difícil, mostrar compasión por su historia no produce cambios en su conducta y, de hecho, prolonga el intervalo de tiempo en que serás víctima de abusos. Aunque las historias tristes siempre están incluidas entre sus disculpas (tras el maltrato) su comportamiento nunca cambia. Ten en cuenta que una vez que dejen de ablandarte sus historias tristes buscará otro método.

Ausencia de otra perspectiva diferente a la del abusador

En las relaciones de abuso y control, las víctimas tienen la sensación de andar siempre “con pies de plomo”, temerosas de decir o hacer algo que pudiera dar lugar a un estallido de violencia. Para sobrevivir, comienzan a ver el mundo desde la perspectiva del abusador. Empiezan a arreglar las cosas que podrían dar lugar a un estallido, actúan de modos que saben que agradarán al abusador o evitan aspectos de sus propias vidas que podrían causar un problema. Si sólo tenemos una moneda en el bolsillo, entonces la mayoría de nuestras decisiones se convierten en decisiones financieras. Si nuestra pareja es un abusador o controlador, entonces la mayoría de nuestras acciones están basadas en nuestra percepción de la posible reacción del abusador. Empezamos a centrarnos en las necesidades, deseos y hábitos del abusador/controlador.

La adopción del punto de vista del abusador puede ser tan intensa que la víctima siente rabia hacia aquellos que intentan ayudarla. El abusador ya estaba enfadado y resentido con cualquiera que pudiera proporcionar apoyo a la víctima, y por lo general utiliza múltiples métodos y manipulación para aislar a la víctima de los demás. Cualquier contacto que la víctima tenga con personas que la apoyan es recibido con acusaciones, amenazas o estallidos violentos. Entonces las víctimas se alejan de sus familias, temiendo que el contacto familiar pueda provocar abuso adicional y violencia en la casa. En este punto, las víctimas reniegan de sus padres y amigos, diciéndoles que no llamen y dejen de interferir y rompen la comunicación con otros. De acuerdo con el abusador/controlador, empieza a verlos como personas que causan problemas y hay que evitar. Muchas víctimas amenazan con denunciar a sus familias y amistades si continúan “interfiriendo” o tratan de ayudar a la víctima en su situación. Si una llamada casual de su madre da lugar a un estallido temperamental de dos horas de duración con amenazas y acusaciones, la víctima se da cuenta de que es más seguro si su madre deja de llamar. Si simplemente decirle que deje de llamar no es suficiente, la víctima puede, por su propia seguridad, acusarla de intentar arruinar la relación y exigir que no llame más.

En casos severos de síndrome de Estocolmo en la relación, la víctima puede tener problemas para dejar al abusador y puede pensar que la situación abusiva es culpa suya. Durante intervenciones policiales, la víctima puede pensar que la detención de su pareja por abuso físico es culpa de ella. Algunas mujeres permiten que los servicios sociales se lleven a sus hijos antes que romper la relación con su maltratador. Dado que adoptan la perspectiva del abusador, los niños cometieron un error: se quejaron de la situación, llamaron la atención de las autoridades y pusieron en peligro la relación de los adultos. Por desgracia, los niños llegan a convertirse en una amenaza para la seguridad de la víctima. Para quienes padecen el síndrome de Estocolmo, permitir que se lleven a los niños de la casa disminuye su estrés y proporciona un ambiente más sano emocional y físicamente para los niños.

Percepción de una incapacidad para escapar

En el caso de un rehén de un atraco a un banco, amenazado por delincuentes armados, es fácil entender que perciba una incapacidad de escapar. En las relaciones de pareja, la creencia de que no se puede escapar es también común. Muchas relaciones de abuso y control consideran que el vínculo debe existir hasta que la muerte los separe, atados juntos por temas mutuos financieros, mutuo conocimiento íntimo o situaciones legales. Las siguientes son algunas situaciones comunes:

Las parejas controladoras han contraído deudas hasta un punto en que ninguno de los dos puede sobrevivir por sí mismo. Los controladores que sospechan que su pareja puede marcharse, a menudo compran un nuevo automóvil, alegando después que no pueden pagar una pensión alimenticia debido a sus facturas.

La ruptura legal de una relación, especialmente una matrimonio, a menudo da lugar a problemas importantes. Un controlador que gane dinero negro o se mantenga gracias a negocios no muy legales corre el riesgo de que sus fuentes de ingreso se ven investigadas o se hagan públicas durante el divorcio. En estos casos, el abusador se vuelve más ansioso por la posibilidad de exposición pública de sus negocios que por la pérdida de la relación.

Los controladores a menudo recurren a amenazas extremas, como llevarse a los niños fuera de la ciudad, dejar su trabajo antes que pagar la pensión, exposición pública de temas personales de la víctima o asegurar a la víctima que nunca podrá vivir tranquila debido a su continua acoso. En casos graves, el controlador puede amenazar con llevar a cabo una acción que impida a la víctima mantenerse, como “haré que pierdas tu trabajo” o “quemaré tu coche”.

A menudo los controladores mantienen a la víctima en la relación por medio de la culpa (amenazando con suicidarse si la víctima se marcha). La víctima puede sentirse quemada y demasiado deprimida para marcharse. Adicionalmente, los abusadores y controladores a menudo crean una dependencia mediante el control de los ingresos, poniendo los vehículos y casas a su nombre y eliminando cualquier recurso que la víctima pueda utilizar para marcharse. En mi práctica clínica he escuchado a veces: “Me marcharía, pero ni siquiera puedo sacar dinero de la cuenta. No conozco las claves”.

En adolescentes y adultos jóvenes, las víctimas pueden sentirse atraídas por una persona controladora si se consideran inexpertos, inseguros o abrumados por cambios en sus vidas. Cuando los padres atraviesan un divorcio, los adolescente puede mantener una relación con un individuo controlador que les promete ayudarles a sobrevivir lejos de casa.

En las relaciones malsanas y, sobre todo, el el síndrome de Estocolmo, existe una preocupación diaria con los “problemas”. Un problema es cualquier persona, grupo, situación, comentario, mirada casual o comida fría que pudiera producir un estallido emocional o abuso verbal por parte del controlador o abusador. Para sobrevivir, hay que evitar los problemas a toda costa. La víctima debe controlar las situaciones que causan problemas. Eso puede incluir evitar familiares, amigos, compañeros de trabajo, y cualquiera que pueda crear un “problema” en la relación abusiva. La víctima no odia a los amigos o familiares; sólo está evitando problemas. La víctima también limpia la casa, calma a los niños, comprueba el correo, evita ciertos temas y anticipa cada tema del maltratador para evitar problemas. En estas situaciones, los niños ruidosos son un problema. Los seres queridos y amigos son una fuente de problemas para la víctima que está intentando evitar la agresión física o verbal.

El síndrome de Estocolmo en las relaciones no es infrecuente. Los agentes de la policía son dolorosamente conscientes de esta situación (las llamadas por disputas domésticas son llamadas de alto riesgo durante el trabajo). Cuando los llaman los vecinos durante un incidente de abuso, el maltratador se muestra pasivo al llegar la policía, mientras la pareja maltratada amenaza a los policías si su pareja es arrestada por violencia doméstica. En realidad, las víctimas saben que el maltratador se vengará si 1) promueven el arresto, 2) describen el abuso/pelea de modos que el abusador considera como traición, 3) no pagan sus fianzas lo antes posible, y 4) no se disculpan personalmente por la situación (como si fuera culpa suya).

En pocas palabras: ¡sí! A lo largo de la historia, la gente ha apoyado y participado en situaciones que van de abusivas a bizarras. Al empujar a otros a participar en dichas situaciones, está claro que han desarrollado sentimientos y actitudes que apoyan su participación. Un modo en que estos sentimientos y actitudes se desarrollan recibe el nombre de “disonancia cognitiva”.

La disonancia cognitiva explica cómo y por qué las personas cambian sus ideas y opiniones para apoyar situaciones que no son sanas, positivas y normales. Según esta teoría, las personas tratan de reducir la información u opiniones que les hacen sentir incómodos. Cuando tenemos dos grupos de cogniciones (conocimientos, opiniones, información de otros, etc.) que son opuestas, la situación se vuelve emocionalmente incómoda. Incluso aunque podamos encontrarnos en una situación absurda o difícil, pocos quieren admitir ese hecho. Por el contrario, tratamos de reducir la disonancia (el hecho de que nuestras cogniciones no encajan, no están de acuerdo o no tiene sentido cuando se combinan). La disonancia cognitiva puede reducirse añadiendo nuevas cogniciones (añadiendo nuevos pensamientos y actitudes). Algunos ejemplos:

Los fumadores saben que fumar produce cáncer de pulmón y supone un riesgo para la salud. Para seguir fumando, el fumador cambia sus cogniciones: 1) ahora fumo menos que hace 10 años, 2) estoy fumando cigarrillos bajos en alquitrán, 3) esas estadísticas están echas por la conspiración de la industria del cáncer, 4) de algo hay que morirse. Estas nuevas cogniciones/actitudes les permiten seguir fumando y culpar a los restaurantes por ser injustos.

Compras un vehículo por 40.000 dólares que gasta una gran cantidad de combustible. Justificas el gasto con: 1) es perfecto para viajar (sólo haces un viaje al año), 2) puedo usarlo para transportar cosas (una mesa de café en 12 meses), 3) puedes llevar mucha gente en él (el 95% de las veces vas solo).

Tu marido o novio se vuelve abusivo. No puedes dejarlo debido al dinero, niños u otros factores. Debido a la disonancia cognitiva, puedes empezar a pensar: 1) en realidad sólo me golpea con la palma de la mano, 2) ha tenido demasiado estrés en el trabajo.

Leon Festinger creó la expresión “disonancia cognitiva”. Había observado una secta (1956) en la que los miembros dejaban sus casas, ingresos y empleos para trabajar para la secta. Esta secta creía en mensajes procedentes del espacio exterior que predecían el día en que el mundo acabaría debido a una inundación. Como miembros de la secta, creían que podrían salvarse si escapaban en naves espaciales en la fecha señalada. Conforme se reunían y esperaban ser rescatados por los ovnis, la hora del fin del mundo llegó y pasó. Ni inundaciones ni platillos volantes. En vez de creer que los habían engañado, tras toda su implicación emocional y financiera decidieron pensar que sus creencias habían salvado al mundo y continuaron manteniendolas después del fracaso de la profecía. La moraleja: cuando más inviertas (dinero, trabajo, casa, tiempo, esfuerzo, etc.) con más fuerza necesitarás justificar tu posición. Si invertimos 5 dólares en un billete de lotería, justificas su pérdida con un “ya ganaré la próxima vez”. Si inviertes todo lo que tienes, hace falta una creencia casi irracional y una actitud inusual para apoyar y justificar esa inversión.

Los estudios indican que somos más leales y comprometidos con algo que es difícil, incómodo e incluso humillante. Los rituales de iniciación de fraternidades universitarias, marines, etc. producen individuos leales y comprometidos. Casi cualquier experiencia dura crea un vínculo. Cada pareja, no importa lo poco que encajen, se enamoran en el cine después ser atacados por terroristas, acosados por asesinos, quedarse atrapados en una isla o ser secuestrados por extraterrestres. La inversión y la dura experiencia son los ingredientes de un vínculo intenso, incluso si ese vínculo es malsano. Nadie se enamora por ser miembros de un club automovilístico o musical. Pero si están luchando por sobrevivir en una isla desierta… !puedes apostar!

Las relaciones abusivas producen una gran cantidad de inversión malsana por ambas partes. En muchos casos tendemos a permanecer y apoyar la relación abusiva debido a nuestra inversión en ella. Varios tipos de inversiones nos mantienen en una relación inadecuada:

Inversión emocional. Hemos invertido tantas emociones: hemos llorado tanto, nos hemos preocupado tanto, que creemos que tenemos que seguir hasta el final.
Inversión social. ¡Tenemos nuestro orgullo! Para evitar la humillación social y situaciones sociales desagradables continuamos con la relación.
Inversión familiar. Si hay niños en la relación, las decisiones relacionadas con la relación se ven empañadas por la situación y necesidades de los niños.
Inversión económica. En muchos casos, la pareja controladora y abusiva ha creado una situación financiera compleja. Muchas víctimas permanecen en la mala relación esperando una mejoría económica que hiciese su marcha más fácil.
Inversión en el estilo de vida. Muchas parejas controladoras o abusivas utilizan el dinero o estilo de vida como inversión. Las víctimas en esta situación no quieren perder ese estilo de vida.
Inversión de intimidad. A menudo invertimos intimidad emocional y sexual. Algunas víctimas han vivido una destrucción de su autoestima emocional o sexual en la relación malsana. La pareja abusiva puede amenazar con extender rumores o contar detalles íntimos o secretos. Un tipo de chantaje que utiliza la intimidad se encuentra a menudo en estas situaciones.

La combinación del síndrome de Estocolmo y la disonancia cognitiva da lugar a una víctima que no sólo cree que la relación es aceptable sino también que la necesita desesperadamente para su supervivencia.

La víctima piensa que se vendrá abajo psicológicamente si la relación termina. En relaciones largas, la víctima ha invertido todo en ella. Ahora la relación decide su nivel de autoestima, valía personal y salud emocional.

Por las razones descritas, la víctima piensa que familiares y amigos son una amenaza para la relación y , finalmente, para su salud personal y su existencia. Cuanto más protesten los familiares y amigos por la naturaleza abusiva de la relación, más desarrollará la víctima una disonancia cognitiva y se pondrá a la defensiva. En este punto, familiares y amigos se vuelven víctimas del individuo maltratador.

Es importante destacar que tanto el síndrome de Estocolmo como la disonancia cognitiva se desarrollan de un modo involuntario. La víctima no inventa esto a propósito. Ambos se desarrollan como un intento de existir y sobrevivir en un ambiente amenazante y controlador. A pesar de lo que podamos creer, nuestro ser querido no está en esa relación para irritarnos, avergonzarnos o llevarnos a la bebida. Lo que puede haber empezado como una relación normal, se ha convertido en una relación abusiva. Están intentando sobrevivir. Su personalidad está desarrollando los sentimientos y pensamientos necesarios para sobrevivir y disminuir el ataque emocional y físico.

Todos nosotros hemos desarrollado actitudes y emociones que nos ayudan a aceptar y sobrevivir en ciertas situaciones. Tenemos esas actitudes y emociones acerca de nuestros trabajos, comunidad y otras áreas de la vida. Cómo hemos visto a lo largo de la historia, cuanto más disfuncional sea la situación, más disfuncional es nuestra adaptación a ella para sobrevivir. La víctima se implica en un intento por sobrevivir y hacer que la relación funcione. Una vez que llega a la conclusión de que no funciona y no puede arreglarse, necesitará nuestro apoyo mientras pacientemente esperamos que tome la decisión de volver a un estilo de vida sano y positivo.

Familiares y amigos de la víctima

Cuando la familia se encuentra con un ser querido envuelto en una relación con una persona abusiva, la situación se vuelve emocionalmente dolorosa y socialmente difícil para la familia.

Probablemente la víctima ha tenido que elegir entre la relación o la familia. Esta elección es más difícil debido al control e intimidación que se encuentra a menudo presente en una relación de este tipo. Sabiendo que elegir la familia puede tener graves consecuencias personales y sociales, la familia siempre queda en segundo lugar. Ten en cuenta que la víctima sabe en su interior que la familia siempre la querrá y aceptará su regreso cuando suceda.

Recuerda que cuanto más presiones a la víctima del abusador, más probarás su punto de vista. Le dirá que su familia está tratando de arruinar su maravillosa relación. Utilizará la presión en forma de contacto, comentarios y comunicaciones, como una evidencia contra ti. Una invitación a una fiesta se encuentra con un: “!Ya lo verás! Sólo quieren que vuelvas con ellos, así que pueden decirte cosas desagradables de mí”.

Tus contactos con tu ser querido pueden ser recibidos con rabia y resentimiento. Esto es debido a que cada contacto puede hacer que el abusador le ataque verbal o emocionalmente. Imagina que te dan un sermón de cuatro horas cada vez que te llama tu tía Gladys. Al final, te enfadarás cada vez que llame, sabiendo lo que el contacto originará en tu casa. Cuanto más larga la llama, más largo el sermón. Así pues, cuando llame tu tía querrás librarte de la llamada lo antes posible.

Insistir demasiado produce más presión. Es mejor establecer citas predecibles y acordadas cuando la víctima esté fuera de la casa. Llamar cada miércoles por la tarde, sólo para ver cómo van las cosas es menos amenazante que llamadas al azar durante la semana. Las llamadas al azar suelen verse como controladoras. Si te encuentras con un contestador deja un mensaje amable y cariñoso. Nunca discutas sobre la relación (el abusador puede estar escuchando) a no ser que la víctima saque el tema. El objetivo de estas llamadas concertadas es mantener el contacto, recordarle que estarás siempre ahí para ayudar y recordar al controlador tranquilamente que la familiar está cerca y no ha desaparecido.

Intenta mantener contactos tradicionales y especiales con tu ser querido (fiestas, ocasiones especiales, etc.). Haz los contactos breves, sin comentarios que puedan ser utilizados como evidencias. Los contactos hechos en fechas tradicionales (fiestas, cumpleaños, aniversarios, etc.) no resultan tan amenazantes para el abusador. Los contactos que proporcionan información pero no hacen preguntas tampoco resultan amenazantes. Un ejemplo puede ser una simple tarjeta que dice. “Es solo para que sepas que tu hermano consiguió un nuevo trabajo esta semana. Podrás verlo en un Wal-Mart cualquier día de estos, con cariño, tus padres”. Esto permite a la víctima saber que su familia está ahí por si los necesita. Además, reducen las discusiones o estallidos del abusador debido a que los contactos se hacen de un modo tradicional y esperado. Es difícil enfadarse por el nuevo trabajo del hermano sin parecer ridículo. Tampoco inventes fiestas ni envíes una nota recordando que es el cumpleaños de Sigmund Freud. Eso sería sospechoso, incluso en mi familia.

Recuerda que hay muchos canales de comunicación. Es importante que mantengamos un canal abierto si es posible. Estos canales incluyen llamadas telefónicas, cartas, tarjetas y e-mail. Si es posible, puede ser útil concertar una cita para salir o ir de compras una vez al mes. Recuerda que el objetivo es el contacto, no hacer presión.

No pienses que el comportamiento de la víctima está en contra de la familia o amistades. Puede ser un modo de sobrevivir o de disminuir el estrés. Las víctimas pueden oponer mucha resistencia, enfadarse o volverse hostiles debido a la complejidad de su relación con el abusador. Pueden maldecir, amenazar o acusar a sus seres queridos y amigos. Esta reacción hostil defensiva es en realidad un mecanismo de autoprotección (un intento de evitar problemas).

Las víctimas necesitan saber que no serán rechazadas debido a su conducta. Ten en cuenta que son dolorosamente conscientes de su situación. Saben que están siendo maltratadas o controladas por su pareja. Recordarles esto con frecuencia sólo hará que quieran verte menos. Solemos evitar a las personas que nos recuerdan cosas o situaciones que son emocionalmente dolorosas.

Las víctimas pueden abrir lentamente una puerta y proporcionar información acerca de su relación o insinuar que están pensando en marcharse. Cuando esa puerta se abra, ¡no irrumpas dentro con el cuerpo de Marines tras de ti! Escucha y ofrece apoyo, como “Sabes que tu familia te apoyará en cualquier decisión que tomes en cualquier momento”. Pueden estar explorando que apoyo hay disponible, pero pueden no estar preparadas todavía para hacerlo. Muchas víctimas utilizan un “plan de salida” que puede llevar meses o incluso años completar. En este punto pueden estar sólo reuniendo información.

Cada situación es diferente. La familia puede necesitar buscar asesoramiento en su comunidad. Una consulta con un profesional de la salud mental o abogado puede ser útil si la situación se vuelve legalmente complicada o si existe un peligro significativo de daño.

Como parientes o amigos de una persona envuelta en una relación abusiva, nuestra reacción normal es actuar de manera intensa. Nos enfadamos, resentimos o volvemos agresivos a veces. Nuestra mente se llena de una gran variedad de planes que van desde el rescate o secuestro hasta emboscar al abusador con un bate. Pero cualquier agresión contra el abusador dará lugar a dificultades adicionales para la víctima. Intenta mantener la calma y espera una oportunidad para mostrar tu amor y apoyo cuando lo necesite.

En algunos casos, como en adolescentes o adultos jóvenes, la familia puede proporcionar algún apoyo financiero o de otro tipo. Cuando recibimos respuestas airadas a nuestras llamadas de teléfono, nuestra rabia y resentimiento nos dice que dejemos de ayudarle. He escuchado: “Si ella sigue saliendo con ese imbécil, no será en un coche que estoy pagando yo” y “Si prefiere a esa mujer antes que a su familia, ya puede salir de la universidad y ponerse a vender hamburguesas”. Retirar la ayuda financiera sólo hace que sea más dependiente del abusador. Recuerda que si nos mostramos agresivos mediante amenazas, retirando la ayuda o presionando, nosotros nos convertimos en la amenaza, no el abusador/controlador. Por desgracia, cuanto más dura sea su experiencia, más intenso será su vínculo.

Qué puedes hacer si estás siendo víctima de malos tratos

1. Cuéntaselo a alguien. Busca una persona que te crea y te escuche. Recurre a tus amistades o familiares (incluso aunque hace tiempo que no los veas). Si la persona a quien se lo cuentas le resta importancia, busca otra persona que dé más crédito a tus palabras y te apoye.

2. No dudes de tus ideas, opiniones y deseos. Son tan válidos como los de cualquier otra persona. Que tu pareja piense algo de ti no quiere decir que sea cierto. Proponte no creerlo nunca más cuando haga un comentario negativo de ti.

3. Busca ayuda psicológica. Acude a un psicólogo o a una oficina de asistencia a las víctimas.

4. El maltrato emocional, al igual que el físico, es un delito. Denúncialo. Si todavía no te sientes lo bastante fuerte como para alejarte de él, recurre primero a una psicoterapia y al apoyo de tantas personas como puedas encontrar.

5. Solicita una orden de protección.

Cómo poner una denuncia.

Llama a la policía (091) o a la guardia civil (062) y enviarán una patrulla a la dirección en que te encuentres. Si has sido víctima de agresión física te acompañarán a un centro médico donde te atenderán y redactarán un parte médico que será remitido al juzgado de guardia (entregándote a ti una copia). Después, los agentes te acompañarán a la comisaría de policía o cuartel de la guardia civil para que presentes una denuncia. Te informarán de las direcciones y teléfonos de los servicios sociales y centros de acogida.

Encontrarás más información en las páginas webs de la policía y la guardia civil:

Policía: www.policia.es
Guardia civil: www.guardiacivil.org/mujer/index.jsp

Cómo solicitar una orden de protección

La orden de protección está destinada a proporcionar una protección inmediata a las víctimas de violencia doméstica. Puede ser solicitada por la víctima o cualquier persona que tenga alguna relación de parentesco o afectividad.

Puedes descargar una copia del impreso aquí: www.guardiacivil.org/mujer/docpdf/formsolprotec.pdf

Una vez que rellenes el impreso lo presentas en cualquier comisaría de la policía o puesto de la guardia civil o en el juzgado de guardia.

A partir de ahí se toman medidas penales, de seguridad y civiles, como pueden ser las siguientes:

Protección física:
Evitar que el agresor pueda acercarse a la víctima.

Protección jurídica:
Atribución de la vivienda familiar
Concesión de la custodia de los hijos
Establecimiento de un régimen provisional de prestación de alimentos

Protección social: en particular se activará el derecho a obtener la Renta Activa de Inserción gestionada por el INEM.

Medidas penales:
Prisión provisional
Prohibición de aproximación
Prohibición de residencia
Prohibición de comunicación

Al emitir la orden de protección, la oficina de asistencia a las víctimas se pone en contacto contigo.

Encontrarás más información en la web de la Guardia civil: www.guardiacivil.org/mujer/index.jsp

Oficina de asistencia a las víctimas

Se trata de un servicio implantado por el ministerio de justicia. En muchas ciudades consta de un equipo multidisciplinar formado por psicólogo y trabajador social.

Sus funciones son las siguientes:

-Informar a las víctimas sobre sus derechos, sobre la denuncia, dónde y cómo presentarla, etc.
-Informar sobre ayudas económicas.
-Informar sobre recursos sociales existentes.
-Procurar acceso a tratamientos médicos, psicológicos, sociales, jurídico-criminológicos.

Puedes encontrar la lista de direcciones y teléfonos de estas oficinas aquí: www.mju.es/mvictimas.htm#

Encontrarás más información sobre asistencia a las víctimas de violencia doméstica en la página web del ministerio de justicia: www.justicia.es (en la sección Atención al ciudadano/ Asistencia a las víctimas).



Consejero Matrimonial Granollers

Filed under: Psicologo de Pareja - Terapia de Pareja — terapeuta at 10:21 pm on dimecres, octubre 31, 2012

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRAT Psicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat

 GAIETÀ VINZIA,  11-13

 MOLLET DEL VALLES.

    TEL 93 570 71 54

Mollet del Vallès
y
Barcelona
Petición de visita:
Tel. 93 570 71 54
Xavier Conesa Carme Serrat INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS (I.S.E.S.) VIDEO:
TRATAMIENTO DE LA DEPRESION
Xavier Conesa Carme Serrat
Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños. Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, …etc.
Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.
Terapia ONLINE
En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.
En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.
En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).
edificio universidad Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.
Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

Teràpia Familiar

La teràpia familiar no implica que obligatòriament hagi d’acudir tota la família a teràpia, això per contra podria provocar enfrontaments i problemes importants si prèviament no ha estat indicat pel terapeuta. No sempre és necessària la implicació de tot el grup familiar.
En la teràpia familiar ens centrem en la persona o persones de la família que són més susceptibles al canvi o que més ganes tenen de canviar la situació. Qualsevol canvi que es produeixi en ells, en les seves actuacions, en les seves respostes … implicarà un canvi en la resta dels components de la família. Segurament si un pare deixa d’acusar el seu fill de mentider, i el deixa de preguntar cada dia les mateixes preguntes que no tenen sentit per al noi, aquest començarà a donar un altre tipus de respostes més adequades.

En una ocasió treballem en la consulta un cas d’un nen que havia deixat de menjar (fins a l’extrem que els metges van avisar que un quilo menys suposaria l’ingrés per a l’alimentació per sonda) i no arribem a conèixer al propi nen. Van ser els pares els que quan van acabar la teràpia ens van portar fotografies del nen. Vam poder llavors conèixer com era i havia estat el nen.
En altres ocasions, després d’haver mantingut sessions terapèutiques individuals amb diferents membres de la família, vam decidir fer una dinàmica familiar, que incloïa a tots els membres de la família o part d’ells.
De vegades ens trobem a l’altre costat de la taula a una persona que no està motivada per canviar, o potser amb algú que no percep cap problema (com passa algunes vegades amb els adolescents que els seus pares porten a consulta). De vegades convencen a través de les seves actuacions cada vegada més positives, que ells no han d’acudir a teràpia, però altres vegades és millor i més fàcil que vinguin les persones de la família a les que realment els preocupa el problema. La família és una xarxa de relacions que es modifica quan canvia qualsevol dels seus components.

L’adult va a consulta quan veu que totes els intents que ell mateix ha fet per millorar, han fracassat.
Això implica normalment moltes ganes de millorar, el que ajuda a la teràpia.
Altres vegades, l’adult també pot anar perquè s’ha sentit obligat per una altra persona i, realment no se sent convençut del que vol. En aquests casos, pot resultar més complex el que el pacient comenci a col · laborar.
El que sempre està clar, és que una vegada que es comencen a posar en pràctica les diferents tècniques terapèutiques, el pacient millora i se sent amb més força per seguir col · laborant en el procés terapèutic.
Perquè es produeixi un problema ha de passar el següent:

– Que no s’afronti la dificultat de manera adequada.
– Que en veure que aquesta dificultat persisteix, s’insisteixi amb les mateixes solucions.
– Que es generi un cercle viciós entre el problema i les solucions “falses”.

Al llarg del procés terapèutic, el pacient anirà descobrint noves estratègies per afrontar els seus problemes, estratègies amb les que ell mateix explica, però que fins ara no utilitzava. Farem que el pacient repari en les excepcions que envolten la conducta problema.

No s’ha de tenir por a consultar per pensar que potser això que preocupa no sigui important, ja que el que per a uns és greu, altres ho poden considerar com aspectes difícils de la vida amb els que cal conviure i que no es poden canviar. L’important és el que viu cada un i la necesidas que cada persona té de sentir-se millor. Nosaltres acceptem sense jutjar el que el pacient ofereix, intentant reduir o eliminar la malaltia que cada persona presenta.



Psicòleg de Parella

Filed under: Psicologo de Pareja - Terapia de Pareja — terapeuta at 8:12 pm on diumenge, octubre 21, 2012

Centro Psicologico y de la Pareja

 CONFLICTOS DE PAREJA EN BARCELONA Y CATALUNYA

Xavier Conesa Lapena a Vallès Visió TV

Xavier Conesa Lapena (Montcada i Reixac) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el

Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,

adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals

masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,

especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior 

d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus,

masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de 

la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb

la Universitat de BarcelonaUniversitat de GironaUniversitat Ramon Llull iUniversitat Oberta de Catalunya i 

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia,

essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions

al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.


Enllaços externs

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRAT Psicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat
Mollet del Vallès
y
Barcelona
Petición de visita:
Tel. 93 570 71 54
Xavier Conesa Carme Serrat INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS (I.S.E.S.) VIDEO:
TRATAMIENTO DE LA DEPRESION
Xavier Conesa Carme Serrat
Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños. Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, …etc.
Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.
Terapia ONLINE
En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.
En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).
edificio universidad Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

En el seu manual de teràpia de parella de 1979 (Marital Therapy: Strategies
Based on Social Learning Behavior Exchange Principle), Neil Jacobson i Gayla
Margolin plantejar que els problemes de parella tenien el seu origen en un dèficit de
habilitats dels membres per intercanviar comportaments positiu així
com per solucionar problemes de forma conjunta i comunicar-se de forma efectiva
va. Aquesta aproximació es va revelar molt eficaç per al tractament de les parelles en
situació de crisi, i, de fet, els diversos estudis que s’han realitzat la avals
len com un tractament provat empíricament (Baucom, Shoham, Mueser,
Daiuto i Stickle, 1998).
La TPCT utilitza principalment dos tipus d’intervencions: l’intercanvi
conductual i l’entrenament en resolució de problemes i comunicació. La
primera de les estratègies s’encamina a promoure l’intercanvi de comportament
ments positius per part dels membres de la parella i augmentar així la satisfacció
facció amb la relació (Jacobson, 1984). S’utilitzen tasques per casa per tal de
generar canvis positius en l’ambient natural. Aquesta estratègia es basa en el
seguiment de regles, de manera que es generen comportaments governats per
regles. S’ha assenyalat (Catània, Shimoff i Matthews, 1989) que aquest tipus de com-
ments genera insensibilitat a les contingències, és a dir, torna el repertori
tori més rígid, de manera que davant canvis en les contingències ambientals no
es produeixen canvis adaptatius en el comportament. El segon grup de
estratègies, l’entrenament en habilitats de comunicació i resolució de
problemes, es dirigeix a proveir a la parella d’eines que els permetin
plantar cara als problemes futurs amb més probabilitats d’èxit, ser-
veient així d’eina preventiva, o, en paraules de Jacobson “… se’ls ensenya-
nya als esposos a ser els seus propis terapeutes amb l’esperança que en finalitzar
la teràpia utilitzin les seves noves habilitats en futures situacions de conflicte ”
(Jacobson, 1984, p. 296).
En l’estudi de 1984 Jacobson compara l’efectivitat d’aquests dos components
nents per separat. Els resultats van demostrar que, si bé en un primer
moment les parelles que van treballar només en l’intercanvi conductual progressa-
van molt més ràpid, en el seguiment no només no es mantenien els guanys;
sinó que hi va haver un empitjorament. Únicament en les parelles que havien rebut
entrenament en comunicació i solució de problemes o el tractament com-
complet es va observar un progrés significatiu (Jacobson, 1984). En un estudi posterior
anterior de Jacobson, Follette, Revenstorf, Baucom, Hahlweg i Margolin (1984), es-
cloure que l’eficàcia de la TPCT no és tan alta com prèviament s’havia indicadors

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

do, ja que només el 60% de les parelles tractades amb TPCT acabaven la teràpia amb
èxit. L’estudi posterior de Jacobson i Addis (1993) va llançar resultats encara menys
encoratjadors: només el 50% de les parelles es van beneficiar de la teràpia. En aquest mateix
treball es va analitzar l’eficàcia a llarg termini de la teràpia de parella. La seva conclusió
va ser que, en un seguiment de dos anys, recau el 30% de les parelles que en un
principi es van beneficiar de la teràpia, i, en quatre anys, el 38% del total de sembla
avantatges que va rebre tractament es va acabar separant (Jacobson i Addis, 1993). Cordova
(2003) ha hipotetitzat que el problema és que les diferències en comunicació
ció entre parelles amb i sense problemes no es produeix en realitat per un dèficit
d’habilitats sinó que pot ser el resultat de l’estat emocional de la parella a
l’hora d’afrontar els problemes de la relació.
Aquestes dades van fer que Jacobson i Christensen es plantegessin la necessitat
d’un canvi en la conceptualització i el tractament dels problemes de parets
ha. Simultàniament a aquestes revisions comença a posar-se de moda el concepte de
acceptació ia integrar amb èxit en les teràpies desenvolupades per M.
Linehan (1993) i S. Hayes (1984), el que influeix en que els creadors del TPCT
comencin a compte com un element necessari dins de la teràpia de
parella.
Tanmateix, tal com indicava Jacobson (1992), els problemes de la TPCT
no suposen una fallada del model conductual aplicat a les parelles sinó més aviat
que la TPCT no és tan conductual com es creia, almenys per quatre raons: (1)
En primer lloc perquè no porta a terme una anàlisi funcional dels problemes de
la relació. (2) En segon lloc perquè no presta atenció a la diferència entre
reforçadors arbitraris (usats en pacients interns, principalment) i reforçament
dors naturals (que són els que realment actuen fora de les consultes). (3) En
tercer lloc perquè el canvi en els membres de la parella es fonamenta en
regles que s’espera que segueixin i interioritzin. Aquest seguiment de regles, tal com
s’ha comentat anteriorment, torna als membres menys sensibles als canvis
canvis reals que es produeixen en la interacció diària. Finalment, (4) perquè els
objectius de la TPCT, és a dir, l’acomodació i el compromís entre els membres,
i el punt de vista que els problemes de parella són causats per un dèficit de
habilitats, no són realment conductuals. “No hi ha res de conductual en cap
alguna d’aquestes nocions, encara que s’hagi associat amb la definició de TPCT. ”

La Persistència de l’ONU Conflicte crònic en la relació de Parella Incideix directament en
la possibilitat a Que Es produeixin Conductes de Violència de Gènere, ASI COM a la
Aparició de Conseqüències negatives Sobre la Salut sexual i psíquic dels membres
de la Parella. En Aquest Estudi HEM analitzat, Amb Una Mostra de 39 Parelles hetero-
Que Sexuals presentaven Relacions insatisfactòries, L’Associació Entre les variables psi-
cosocials i Presència del Conflicte, Així Com La Relació Entre aquest Conflicte i la
Manifestació de Trastorns Sexuals i mentals. Resultats Els Que revelen les estratègies
gies paràgraf solucionar conflictes fill deficitàries quart de dos Sexes. Les Dones mani-
festen, un difference dels Homes, de trastorns en sabor Totes les Fases de la resposta sexual.
Respecte a la Salut mental, sabor a Tothom Que les vegas manifesten Depressió i la Majoria
Que de les manifesten baixa autoestima i Alt Estat d’ansietat, pertanyen al Grup
Conflicte de parella amb.

Paraules clau: Conflicte de Parella, Violència de Gènere, Salut sexual, Salut mental,
Estratègies paràgraf solucionar Conflictes.

Parella conflicte

La persistència d’un conflicte crònic en la relació de parella es relaciona amb un increment
ASED probabilitat de violència de gènere i les conseqüències negatives sobre salut sexual i
salut mental. En aquest estudi s’ha analitzat la relació entre psicosocial
factors i la presència de conflictes de parella, i l’associació entre aquest-amb
conflicte i l’aparició dels trastorns sexuals i mentals i / o disfuncions. Per
aquest fi, una mostra de 39 parelles heterosexuals amb parella insatisfactòria relació
tionships havia estat estudiat. Els resultats van revelar que les estratègies per fer front a amb-
conflictes són deficitaires a ambdós sexes. Quant al comportament sexual, w o m i n però els homes no
mostrar disfuncions en totes les fases de la UFE sexual. Quant a la salut mental,
tots els subjectes amb símptomes clínics de depressió, i la majoria de les persones amb baixa auto-
estima i alta ansietat-estat, es van incloure en el grup que va reportar una amb-
conflicte.

Paraules clau: conflicte parelles, la violència de gènere, bio-psico-socials, la salut sexual,
de salut mental, les estratègies per resoldre conflictes.

com associat a la violència de gènere contra les dones: conseqüències
sexual i mental
salut

Correspondència: Felipe Hurtado, Centre d’Orientació
ció Familiar i Sexualitat, Centre de Salut Fuentes-
et Sant Lluís, c / Ambrosio Huici Arabista, 30, 46013
València. Telèfon: 961.972.816, Fax: 963.732.369.
Correu electrònic: felipe.hurtado @ sanidad.m400.gva.es

Agraïments: Aquest estudi ha finançat amb si
Una beca de Recerca de l’Escola Valenciana
d’Estudis en Salut Pública (EVES). N. “de Referència-
cia 026/2001. Aquest estudi ha comptat amb l’ajut L’
Metodològica de la Unitat Docent de Medicina
Familiar i Comunitària de València, en concret amb
el Suport de Francisca Gil.

Felip Hurtado, Celia Ciscar i Mercedes Rubio

INTRODUCCIÓ

Existencial actualment bastants Dades indi-
dors a Que Les Parelles Relacions amb
no satisfactòries, Quan sí Comparen
ALTRES Relació amb la és gratificant,
Una Molt mostren TAXA MÉS baixa en la
Interacció de Conductes agradables, UNA
TAXA MÉS ALTA de Conductes aversives, o
Ambdues Coses (Bornstein i Bornstein,
1992; Vincent, Weiss i Birchler, 1975).
Els Estudis sobre la relació entre similar
litud i satisfacció de parella Indiquen Que
Solen aparèixer els Problemes c o a n d o
Diferents àrees existencial MÉS Dins De La
Relació, Que àrees de similitud (SHAC-
Kelford i Buss, 1997). La satisfacció en
La parella onada de Com Resultat de la re-
procitat a contribuir a Cada Una de les
Necessitats del tant dels Individus
Com de la Família.
Els Problemes Dins de la relació de
Parella fill deguts a desajustos Que per-
romanen pecat resoldre, bé per manca de
habilitat en resolució de Conflictes (Boyle i
Vivian, 1996; Cohan i Bradbury, 1997),
Pel bé de la USO Estratègies d’afrontament
Ment simples i / o errònies Com La
coerció, La Violència física, La Resposta
d’evitació i el CESE de reforços paràgraf
aconseguir Controlar la Conducta i pro-
reduir els Canvis desitjats (Shackelford i
Buss, 1997). La gran Majoria de EXPERTS
en teràpia de parella ressalten la Importen-
cia de Comunicació Una adequada empreses
els membres de la parella de Com a requisit
fonamental paràgraf Que La mateixa funcioni
adequadament, El que a més impedeix el
Efecte Negatiu a Que Es produeixin atri-
cions errònies (Ackerman, 1966;
Bornstein i Bornstein, 1992; Bradbury,
Beach, F i n c h a m i Nelson, 1996; Fi-
cham, Platja, Harold i Osborne, 1997;
Whisman, Dixon i Johnson, 1997).

Una altra font de Problemes Dins
una relació de parella si relaciona amb
Els Canvis Que Es Produeixen al
ambient extern i Que afecten un seu estat-

litat i Equilibri, Com p o i d i n Ser l’
Aparició d’Una Tercera Persona (Riehl,
Frei i Willi, 1994) o El poder reforçador
Un treball o de Professió Que florerías com-
Competir amb la relació. L’Evolució de la
Societat amb la incorporació de la
dona al m o n d o laboral ha Alterat la
Situació de AQUESTA Dins De La Parella treball
cional i ha Produït Canvis en seu
Estructura, creating Dificultats en la
Relació de Parella Sobre Tot pel repartiment
a no Responsibilities Equitatiu de les
Familiars i de les Tasques Domèstiques
(Blattberg i Hogan, 1994; Halford i
Markman, 1997).
Els Trets patològics de personalitat
pare, els trastorns de personalitat i els
Problemes psicològics also Han rebut
rebut Atenció Per instància de part dels investigadors
dors per tal de valorar l’Efecte Sobre
Estabilitat i la satisfacció de parella
(Begin, Sabourin, Lussier i Wright,
1997). Així, en estudiar Fa la relació entre
Satisfacció de parella i campanya Símptomes depressió
sius, Fincham, Platja, Harold Osborne i
(1997) troben MENTRE Que Per Els
Homes el Curs causal va des de la
Depressió a la insatisfacció de parella,
paràgraf les Dones cursa des de la insatisfacció-
facció de parella a la Depressió. Aquest
Fet ja SER described Per Waring (1994)
QUAN afirmava Que la insatisfacció de
Parella era sense factors de risc del tant paràgraf
la Iniciació de COM paràgraf el manteniment
a de la Depressió en la dona, Dades Que
Han estat confirmats en Treballs posteriors
riors Tant Per La Depressió COM paràgraf
l’Ansietat (ASSH i Byers, 1996). Res-
Respecte a la relació entre personalitat i
Satisfacció marital Kosek, (1996) va realitzar
Estudi de l’ONU és 107 Parelles heterosexuals,
trobant Que els Trets Normals de
Eren personalitat predictors significatius
tius de satisfacció de parella Tant el paràgraf
HOMES DE COM PER DONES.

Els Efectes produïts Pels problemes
Mas de la Parella, exerceixen, En Les Persones
afectades, UNA GRAN PRESSIÓ Sobre el funcionament

Conflicte de parella i violència de gènere

ment Psicològic i Físic, a causa
Associat al Estrès Pels Canvis oca-
nats al Estil de Vida, sent també
també Freqüent la Investigació Que associació
cia la victimització Per Violència, amb la
Presència de diverses malalties i
Físics trastorns en la dona victimitzada
(Ferrer i Bosch, 2000).
Pel que fa a la violència de gènere
contra la dona, els mitjans de comunicació
Ció de masses informen contínuament
Sobre Casos d’Múltiples of this pisos de
Violència Que a més si Produeixen, a la
Gran Majoria de casos publicats, al
si de les Relacions de Parella. Els
Dades DISPONIBLES sobre això suggereixen
Que sense Entre 20% i 50% sense Han sofert
Alguna Vegada Actes de Violència a La seva relació
Ció de parella, i un 2 Que Han Viscut 5%
Viuen o Una situació de violència (Eriks-
fill, 1997; OMS, 1996, 1998a).
Hi ha alguns Treballs de Publicació
Recent Que Serveixen de punt de referència
cia paràgraf nostre Estudi, Doncs en si ELLS
analitzen diferents Factors causals de la
Violència en les Relacions de Parella
(Arriaga i Oskamp, 1999). Ara bé,
Pocs Estudis, empírics Sobre la violència
lència Domèstica contra les Dones Han
Tenyit de Com a director Objectiu identificació
cotxe Marcadors de risc, Atès Que Avui
com ara és impossible identificar Una
característica especial de l’ONU o de conjunt
Elles Que puguin servei utilitzades paràgraf identificació
car 1 Futurs individuals agressors o
Futures Víctimes (Riggs, Caulfield i STRE-
et, 2000). Si bé és cert Que, realment
Ment, S’HA Coneixement de l’ONU grups
po de Factors Associats a la Violència
Domèstica contra les dones i Que, Per
Tant, poden Ser utilitzats paràgraf identitat
car 1 individuals de Risc (Tant de realitzar
Com zar de patir), no és el
Menys de Em literatura científica no
Aporta Dades Suficient amb Suport il’empirisme-
ric paràgraf MOLTS ELLS (Caetano,
Schafer i Cunradi, 2001). ASI, UNS Estudis
Fan un déu Referència Trets de persones

litat de Com la impulsivitat, la ira, els
gelosia o la dependència emocional; Altres
Es basen quart de variables socioculturals
generadores d’Estrès, Com El Baix Nivell
cultural, els Problemes Econòmics, el
desocupació, la Sobrecàrrega de Treball, la
incorporació de la dona al món laboral
ral, MOLTS Tenir Fills o Per contra
la Infertilitat, also a b o n d a n les
Investigacions Que ressalten l’Associació
Entre CRÉIXER en Un Llar amb Presència d’
Violència i / o Abusos i la posterior implicació
cació, en la vida adulta, en Relacions
de Parelles insatisfactòries i amb presència
cia de Violència (Euis i Malamuth, 2000;
Llegeix, Sun i Chao, 2001).
En Canvi, fill Menys les investigacions
Cions Que Se centren quart de les variables asso-
des a diferències en la socialització
del rol de Gènere, a la Existència de patrons
cions disfuncionals a la Comunicació,
a la Resolució de Conflictes i en definitiva,
Ciències Socials Que habilitats en amb-
produeixen a la cronificació del Conflicte a
el si de la Relació de Parella i cua, un
El seu Vegada, poden Dur a la Violència en la
Relació de parella (Butler i Wampler,
1999; Milardo, 1998; Widom i Hiller-
Sturmhofel, 2001). Interessa Per Tant,
CONÈIXER QUÈ Factors ocasionen la violència
cia en les Relacions de Parella en nostre
Mitjà, amb la finalitat de Reduir seva freqüència
cia MITJANÇANT Intervencions Socials pre-
preventives.
Amb El Present Estudi proposa nn-
hem the following Objectius Específics:

Obtenir Dades vàlids i fiables amb
Relació de Factors biopsicosocials
precipitants i mantenidors del
Conflicte en la relació de parella,
Lloc Que El seu cronicitat de dependència
de l’Aparició de Conductes de violència
lència de Gènere contra la dona i
trastorns Sobre La Salut Mental i / o
sexual.
2. Analitzar el Tipus i Grau de Desenvolupament
mostrat en habilitats socials

1.

Felip Hurtado, Celia Ciscar i Mercedes Rubio

Bàsiques: comunicació, empatia, assertiu
activitat i Negociació Que, Com
Estratègies d’afrontament eficaces,
fill necessàries paràgraf solucionar amb-
conflictes.
Quantificar la freqüència de trastorns
nn mentals i sexuals, COM AIXÍ
de Dimensions o Trets de personalitat-
litat.

MÈTODE

Subjectes

Van ser incloses 39 Parelles heterosexuals
Que els van sol · licitar consulta, bé de Como
Conseqüència de Tenir Relacions de sembla
ja insatisfactòries o bé PERQUÈ sol · licitació
prohibició Tractament psico-sexològic Per
Qualsevol patiment i en les cua, mantres
l’Avaluació, Diagnòstic si la Presència
d’una relació de parella insatisfactòria.
S’ha considerat una o n de Relació
Parella de COM QUAN insatisfactòria, a
Mas de la Manifestació de la parella, si
ha Confirmat amb l’anamnesi i amb el
Resultat del Qüestionari d’Ajustament marí
Tal (Que Es DESCRIU als apartats de instal-
ments).
L’Estudi Realitzat sí que ha MITJANÇANT
mostreig consecutiu Durant l’ONU Any, en
tres Centres d’Orientació Familiar i
Sexualitat de la ciutat de València,
Dependents de la Conselleria de Sanitat
tat de la Generalitat Valenciana: Centre
de Salut Font Sant Lluís i Hospital Dr
Peset (Àrea 9 de Salut) i la Malva-rosa (àrea
4 de salut).

Instruments

– Escala autoaplicada de fit-nnarital
EAM [Locke i Wallace, 1959). És sense instal-
ment d’autoinforme Que l’avaluació
Satisfacció civil global. Consta de 15
Articles, Que avaluen: a) El Grau d’acord

Per percebut Cada UN dels MIEM-
bres de la Parella en les Diferents àrees de
La Vida de parella (familiar Administració,
Oci, sexualitat, etc), b) comportament
tes davant la solució de conflictes, i c) el
Grau de confiança Cap a la Parella. La
Màxima puntuació és de 158 Punts de Trobada i El
punt de tall Que difference Entre sembla
avantatges harmonioses i conflictives és 100. La seva
Fiabilitat és superior un 0,75 En Un període
fer de Quatre Setmanes, sent sense instruments
ment sensat i Capaç de reflectir els
Canvis obtinguts Després del treatment.

– Inventari per a una depressió de
Beck-BDI (Beck, Rush, Shaw i Emery,
1979). És Un Instrument d’autoinforme
Que Consta de 21 ítems (rang: 0-63 punts
ments) i mesuri la intensitat dels campanya Símptomes
depressius. El Punt de Tall MÉS utilització
zat paràgraf discriminar Entre la Població
sana de Aquella Que manifesta campanya Símptomes
depressius és de 18 anys.

– Qüestionari d’Ansietat
Estat-
Tret STAI-R-/ E (Spielberger, Gorsuch i
Lushene, 1970). (Versió espanyola de
TEA, 1982). L’inventari d’ansietat
Estat-Tret és o n una prova de autoin-
formi QUE CONSTA DE 20 articles relacionats
dos amb l’Ansietat-tret i de Altres 20
RELACIONATS amb l’Ansietat-Estat. Per
la Caracterització dels Subjectes HEM
FAREM utilitzat els corresponents a
La Població espanyola.

– Qüestionari de Personalitat
d’
Eysenck-EPI. (Eysenck i Eysenck, 1964).
(Versió espanyola de TEA, 1987). Aquest
Qüestionari is an prova de autoinfor-
em Resposta SI-NO, Que explora dos
Factors ortogonals bipolars i clarament
Ment definits a la Majoria dels
Estudis: neuroticisme i extraversió.
A més, Té Una escala de Sinceritat
amb La Que Es Pot identificar els subjectes
ments Que tendeixen a respondre a Una direcció
Ció «Desitjable». Té dues formes per-

Conflicte de parella i violència de gènere

Paral · leles (A i B) Que permeten el retest a l’ONU
Tractament experimental, el pecat l’interferències
cia dels Factors de memòria. En
AQUESTA Investigació HEM utilitzat la formació
ma B. El punt de tall Per La Població
Adulta Femenina (barem professional) en
Neuroticisme és 13, a 15 i extraversió
Sinceritat està a Entre 7 i 8 (Tots ELLS
corresponents al percentil 75). El joc de paraules-
al tall de la Població Adulta paràgraf més-
masculina (barem professional) en Neuroti-
cisme és de 9, a l’extraversió és 16 i en
Sinceritat està Entre 7 i 8 (corresponents
dents al percentil 75).

– Escala
d’Autoestima
(EAE)
(Rosenberg, 1965, versió espanyola de
Echeburúa i Corral, 1998).). És o n instal-
ment d’autoinforme Que CONSTA de
10 articles (rang: 10-40 Punts) I Que
MIDE El Grau de satisfacció Que Una
persona TÉ AMB SI mateixa. La Meitat
dels Ítems estan plantejats de manera
afirmativa i L’Altra Meitat de manera negativa
va, amb l’objectiu de controlar la
aquiescència. Com alcalde és la puntuació
ció, és alcalde del Grau d’autoestima.
El punt de tall en la Població Adulta
és de 20 (Ward, 1977).

Recollida i Anàlisi de Dades

Les Dades Previs a la Intervenció psi-
coterapéutica sí Han Recollit en les condicions
consultes Inicials d’Avaluació i diagnòstic
tic. Primer sí van fer Consultes
Individuals amb Cada membre de la
Parella i Després Tots dos amb una Vegada la. Al
llarg del procés Terapèutic si han
Seguit Recollint Dades referents a la
Evolució Clínica.

RESULTATS

L’Anàlisi de Dades corresponents a
Posa les variables biogràfiques de les manifestacions

fest Que respecte a la EDAT els barons
cions TENEN EDAT Una mitjana de 41,6 (± 8,8)
Jahr (rang: 29-63 anys). Per contra,
L’edat mitjana de les Dones és lleugerament
Ment inferior (39 ± 8 anys), situant-se
l’interval de EDATS entre 23 i 60 anys.
En Quant a l’Estat Civil, Els Homes
SI Majoria (92,3%) estan casats, el
5, 1% separats i o n 2,6% vidus. La
Representació percentual de l’Estat
Civil per les Dones de la Mostra ana-
litzada Reflecteix idèntic Resultat Que el paràgraf
Els Homes en Com a la categoria de
casades, Però difereix Per La resta, repartiment
tint-se amb idèntics percentatges
(2,6%), les solteres, Divorciades i separació
des.
El Nivell culturals indica Que els homes
homes sí reparteixen percentualment de
un alcalde Menor de la següent manera: en
imprimació Lloc Els Que Tenen Estudis de
Nivell Mitjà (53,8%), seguits dels Que
Tenen Estudis primaris (30,8%) i en
Tercer Lloc, Els Que Tenen Estudis Superior
riors (15,4%). Les Dones Es classifiquen
A El Mateix Ordre Que Els Homes
Segons els Nivells d’Estudis, diferint
lleugerament en els percentatges: 56,4%
paràgraf de les Nivell Mitjà, 30,8% per les
d’Estudis primaris i 12,8% de per les
i d’Estudis Superiors.
Segons Categories Professionals el
84,6% Els Homes assalariats fill
Enfront del 56,4% les Dones. En el Cas
de les Dones el 28,2% mestresses de fill
Casa, en canvi no fenc ni o n sol home
sobre Dins of this categoria. A El Mateix
Sentit, Dins de la categoria de Per-
legiats / des Només fenc Dones [7,7%). El
7,7% Els Homes Professionals fill
respecte al 5, 1% de Dones LES. Estafa
Igual percentatge (2,6%) si reparteixen pecat
Distinció de sexe la categoria de patró.
De Finalment, en la categoria de pensionistes
ta fenc Només 5,1% de Homes enfront
et una dona Cap.
L’Anàlisi de Dades corresponents a
les vegas les variables de Relació de Parella Posa

Felip Hurtado, Celia Ciscar i Mercedes Rubio

Manifest de cua, amb FA a la satisfacció
facció mundial de la relació, dels 39
Homes avaluats fenc 32 (82%) de Em
Com senten conflictiva Davant 7 (18%)
Que la perceben COM Harmoniosa. Al
Cas de les Dones, en canvi, és con-
rada conflictiva PER gust Totes Elles.
Pel Que Fa referència a les estratègies
paràgraf solucionar Conflictes, Que engloben
des de conjunt habilitats Socials Basi-
ques Per L’Èxit de la Interacció (comunicació
ció, empatia, assertivitat i Negociadora
Ció), constatem Que el 59% dels
Homes Que senten ACABEN cedint
Sempre ELLS O GAIREBÉ Sempre, Davant del
38,5% Que donats solucionar els Conflictes
de parella de m o t o o acord, i al 2,6%
Que Afirma Que fill Elles Que les ACABEN
cedint la Major de Les Vegades instància de part. En
El Cas de les Dones angeles Resultats
Dades mostren en SENTIT oposat: el
Setembre 5% de Elles manifesta Que ACABEN
cedint davant els conflictes, while
Que ELLS CEDEIXEN Només en el 10% de
els Casos Segons les Dones, i el 3 1%
manifesta Arribar a l’acord mutu.
La Tercera variables si fa al conjunt
a d’àrees d’Interacció Que conformen
la vida de parella: familiar Administració,
Oci, afectivitat, Relacions amics estafadors,
sexualitat, convencionalismes, Filosofia
de vida i tracte amb La Família política. En
l’àmbit de la sexualitat és on són els cantants els
Homes manifesten l’alcalde percentatge
ge de Desacord (79,5%), Seguit a
Segon Lloc Per L’afectivitat (amb l’ONU
76,9%), i en tercer lloc (amb Unes MASSA
del 71,8%) si troben l’Oci i la filosofia
sofia de vida. Els convencionalismes
arriben Una cota de Desacord del
6 1, 5%, seguint AMB VISTA decreixent
les vegas Relacions estafadors amics (el 59%), la
Administració familiars (43,6%) i finalment
Ment els Desacords en el tracte amb la
Política Família (35,9%). Els Resultats
del Grup de Dones del tant difereixen en el
Ordre d’àrees d’Interacció insatisfacció
Ries, Com en els quocients percentuals

els expressats. L’afectivitat OCUPA EL
imprimació Lloc d’insatisfacció (92,3%),
Seguida Per La sexualitat (84,6%), els
convencionalismes (74,4%), la Filosofia
de vida (71,8%), les Relacions amb amics
càrrecs (66,7%), l’Oci (64,1%), les relacions
cions amb La Família Política (59%) i en
ÚLTIM Lloc conegut l’Administració
(46,2%).
Les variables de Salut relatives a la sexual
mostren els àngels Resultats Següents, DIFERENTS-
ciats Segons la fase de la resposta
sexuals, Entre dos Sexes. Pel concertats
nient al Desig sexual paràgraf el Grup de
Homes, Resultats Indiquen Que dels àngels
els 39 Homes, 4 (10,3%) manifesten
Desig sexual hipoactiu amb criteria
Diagnòstics de trastorn. No obstant això,
en el Grup de Dones el pateixen 22,
AIXÒ ÉS, EL Equivalent al 56,4% of this
Mostra. Així mateix, el trastorn Per aversió
Sió sexual, Que also si s’enquadra
Dins dels trastorns del desig sexual,
és patit Per 5 (12,8%) Dones enfront
et un home CAP. Les Dades corresponents
ponents a la fase d’excitació sexual
Indiquen Que mostren trastorns 10 dones
res (25, 6%) enfront de cap home. En
Quant a la fase orgàsmica, fenc 14 dones
res (35,9%) Que manifesta disfunció
orgàsmica Davant cap Home. Única-
Ment fenc Un home Que pateix ejaculació
lació precoç. Respecte als trastorns
Sexuals dolor per, No Hi Cap home
bre amb trastorn en this Fase de la res-
Posada sexual Davant 2 Dones (5,2%)
Que pateixen disparèunia. Cap dona
pateix de vaginisme. De Finalment, el
Estat de satisfacció sexual de Com a mesura
dóna mundial de la vivència de la sexualitat
MOSTRA QUE Dones 11 (28,2%) enfront de
4 Homes (10,2%) manifesten insatisfacció-
facció sexual.

El Conjunt de les variables relatives à la
Salut Mental estudiades Mostra els
Que segueixen Resultats: En Quant a l’es-
Estat d’ànim, la gran Majoria dels homes
homes (82%) no presentació Alteració Alguna.

Conflicte de parella i violència de gènere

Davant el 12,8% amb Depressió lleu i el
5,1% Depressió Moderada. Els resultats
tats Per El Grup de Dones indicano
Que la Majoria (69,2%), Tenen sense Estat
de Animo normal, 6 (15,4%) TENEN
Depressió lleu, 2 (5,1%) Depressió
Moderada i 4 (10,3%) Depressió tomba.
Els Nivells d’autoestima fill similars
dors paràgraf Ambdós Sexes: 21 Homes
(53,8%) ho Presenten alt i 18 (46,2%)
baix, i en el Cas de les Dones, 19 de
(48,7%) TENEN UN Nivell alt d’autoestima
ma, Front a 20 (51,3%) amb Nivell baix.
La variable d’Ansietat sí que ha m i d i d o
diferenciat l’Ansietat Estat de Como
Condició emocional transitòria i la
Ansietat tret de Como Una característica
relatively Estable de la persona. Els
Dades obtingudes Sobre els Nivells de
Ansietat Per El Grup d’Homes Reflecteix
Que Per L’Estat actual d’ansietat fenc
28 (71,8%) Que Presenten Una puntuació
Ció percentil Damunt de 75 equips
una lent o n Nivell alt, i el paràgraf tret de
Ansietat fenc 24 (61,5%) Homes amb
Una puntuació percentil Damunt d’
75 (alt tret d’ansietat). Per al Grup
de Dones, les dades referents a la
Ansietat Estat Elevada fill idèntics a
Els de Els Homes. En Canvi, paràgraf la
Ansietat tret existencial diferències,
havent Menor nombre de Dones (19;
48,7%) amb p o n t u a c i o n i s al Superiors
percentil 75.
De Finalment, pel que fa als
2 Factors de personalitat avaluats,
Les Dades Que mostren el 51,3% d’homes
homes (29) Davant del fill introvertits
25,6% (10) Que fill Altament extroverti-
dos. Per altre Costat, el 71,8% (28) pre-
Una bronzejat puntuació percentil Damunt
de 75 a neuroticisme, indicatiu de
inestabilitat emocional, i 9 (23,1%)
manifesten gran Estabilitat emocional.
AL GRUP DE DONES angeles Resultats
Indiquen Que el 54% (21) fill extroverti-
des Enfront del 3 3% (13) Que fill Molt introducció
abocades. En Com a la variable de neuroti-

cisme, el fenc de les Nacions Unides Menor nombre de Dones
respecte al nombre d’Homes Que pre-
senten Una p o n t u a c i ó percentil Per
A sobre de 75: 17 Dones (43,6% de la
Mostra). La resta (22) obté puntuació
Cions percentils indicatives D’UNA
Estabilitat emocional bona.
Una vegada han estat descrits els valors
percentuals de les Diferents variables de
estudiades i comparats els grups
Segons el sexe de pertinença, si descriuen
ben els Resultats trobats MITJANÇANT
l’Anàlisi de la intensitat de la ASSOCIA-
Ció Entre les variables de distintes i el grau
fer de satisfacció en la relació de sembla
ha.
Per Mesurar la intensitat de la ASSOCIA-
Ció HEM utilitzat la prova de Chi-
quadrat de Pearson fris Que Tant la
Dependent de Com variable de la independència
Dent nominals fill. Els RESULTATS DE
els Anàlisi de contingència entre les
variables de satisfacció de parella, Estratègia-
gies paràgraf solucionar Conflictes i àrees de
La vida de la parella, si mostren a la
Taula 1.
En la variable d’Estratègies paràgraf solucions
nar els Conflictes Dades evidenciats en
l’Anàlisi percentual mostren Que tant
per al 59% dels Homes de Com de les
Dones, sentien que eren ELLS Elles o les
Que tenien Que Cedir Com a forma de
solucionar els conflictes. Globalment,
Subjectes només 27 (34,6%) senten Que arribar
guen a l’acord mutu Front a 51 (65,4%)
Que ACABEN cedint, Fet Que Posa en
Evidència que no tenen SI Majoria de
habilitats socials eficaços paràgraf Arribar
1 satisfactoris Acords. Les Dades del
Anàlisi no arriben, però, Nivell
de significació estadística.
Respecte al Conjunt d’àrees, quart de gust Totes
Elles sí Posa en Evidència Que fenc sense
alcalde, Nombre de Subjectes Que senten la
Relació de parella conflictiva COM I Que
A més, una Excepció d’Administració
familiars i Relacions amb Família Política,
On el nombre de Subjectes Que Es sent

Felip Hurtado, Celia Ciscar i Mercedes Rubio

Taula 1. Satisfacció de parella, Estratègies
paràgraf solucionar Conflictes, i àrees
de la Relació de Parella

Variables

Satisfacció

Harmoniosa
N%

2,6
O
6,4

ESTRATÈGIES
Cedint L’
Cedint Ella
Mutu acord
ÀREES
Administració
Acord
Desacord
Oci
Acord
Desacord
Afectivitat
Acord
Desacord
Amics
Acord
Desacord
Sexualitat
Acord
Desacord
Convencionalismes
Acord
Desacord
Filosofia de la vida
Acord
Desacord
Família Política
Acord
Desacord

Nota: * p <0,05.

4
3

5,1
3,8

5
2

6,4
2,6

3
4

3,8
5,1

6,4
2,6

5
2

3,8
5,1

3
4

4
3

5,1
3,8

5,1
3,8

4
3

7,7
1,3

6
1

de parella

Conflictiva
N
%
X ‘

5,45

25
24
22

32,1
30,8
28,2

2,31

50,0
41,1

39
32

7,39

20
51

25,7
65,3

10,81 ‘

9
62

11,6
79,5

7,08

30,8
60,2

24
47

14,75 *

14,2
77,0

11
60

5,27

26,9
64,1

21
50

12,06 *

23,1
68,0

18
53

4,46

44,8
46,1

35
36

tius és El Desig sexual, Que el sòcol
33,4% dels Subjectes (22 dones i 4
Homes), manifesten Desig sexual alteracions
Tots rat i assenyalen Tenir una relació
de parella insatisfactòria, no havent
n i n g ú n Subjecte amb Alteració del desig
sexual Que Tingui una relació de parella
Harmoniosa.
Per a la resta de trastorns Sexuals, els
Resultats a p o n t a n és la mateixa direcció
Ció, és Dir, Els Subjectes Tots Estudia-
dos, ja siguin Homes o Dones, Que pre-
presenten sense trastorn sexual, pertanyen al
Grup de Els Que Tenen Parella conflictives
va. No obstant això, segurament Per El
Escàs, Nombre de Subjectes estudiats, els
Resultats fill no estadísticament sig-
tius.

Taula 2. Satisfacció de Parella i trastorns
Sexuals

Variables

deu de acord SUPERA lleugerament als
Que Se senten a Desacord, a la resta
SUPERA EL Desacord a l’acord amb
Independència de Sentir la relació de Com
Harmoniosa o de COM conflictiva. L’Anàlisi
d’Associació de les variables Només it
significatiu paràgraf afectivitat, sexualitat
i Filosofia de Vida.
L’Anàlisi de contingència entre la
variable de satisfacció de parella amb el con-
Juntament les variables a Que Formen la resposta
ta sexual (taula 2), paràgraf Que indica el con-
Al costat de la Mostra La única fase sexual
Resultats estafadors estadísticament significa-

Desitjo
Trastorn
Normal
Aversió
Trastorn
Normal
Excitació
Trastorn
Normal
Eyeculación precoç
Trastorn
Normal
Orgasme
Trastorn
Normal
Disparèunia
Trastorn
Normal
Vaginisme
Trastorn
Normal
Satisfacció sexual
Trastorn
Normal

Nata: * p <0,05.

Conflicte de parella i violència de gènere

L’Anàlisi de contingència Entre satisfacció
facció de parella i les variables de relatives
a la salut mental (taula 3), Que Mostra
Per El nivell d’autoestima l’Associació
VA SER Significativa, Atès Que el 41% dels
Que Tenen una relació conflictiva Mostres-
tren baixa autoestima Davant només el 1,7%
Que baixa autoestima presentació Dins el
Grup harmoniós.
La variable d’Estat de Anime Que indica
No Hi Cap Subjecte Que Tingui Una relació
Ció de parella Harmoniosa i pateixi d’
Depressió. Tots Els Que pateixen depressió
Sió, amb Independència del Sexe i Nivell
d’intensitat, pertanyen al Grup de
Parella conflictiva, havent alcalde
Nombre de Dones afectades Que de
Homes (30,8% de les dones enfront del
17,9% dels Homes). No obstant això, si
bé els resultats fill clínicament
apreciables, no arriben Nivells de significació
cació estadística.
En Quant a la Ansietat Estat Pels
Mateixos Motius argumentats anteriorment
Ment, tampoc arriben als Resultats
Nivell de significació estadística, encara que
clínicament apreciables fill, Lloc Que
Dins el Grup harmoniós Només fenc
Nacions Unides del 6,4% de Subjectes Que Tenen Ansietat
Alta, en canvi, Dins del Grup amb relació
Ció de parella conflictiva, el fenc de les Nacions Unides 65,4%
Que mostren Nivell alt d’ansietat.

Taula 3. Satisfacció de parella i Salut Mental

L’últim Anàlisi de contingència realitat
litzat Sobre La variable de satisfacció de
Parella amb els Factors de personalitat si
Mostra a la Taula 4.

Taula 4. Satisfacció de Parella i les variables
de personalitat

Variables

Ansietat Tret
Absència / mínims
Moderada
Alta
Neuroticisme
Absent / Mínim
Moderat
Alt
Extraversió
Absent / Mínim
Moderat
Alt

La Meitat de la Mostra (55,1%) manifesta
festa Alta Ansietat tret, pertanyent
el 50% al Grup de parella conflictiva i
Només el 5,1% al Grup harmoniós.
En la variable de neuroticisme ocorren
Dades semblants Vostè, havent des 57,7% de la
Mostra totals amb alt nivell, repartint-
si el 52,6% en el Grup amb el Conflicte i
5,1% en el harmoniós. De Finalment, la
variable d’extraversió Mostra sense nom-
ro lleugerament alcalde de Subjectes altament
et introvertits / es (42,3%) Que d’alta-
Ment extravertits (39,7%).

Estat d’ànim (BDI)
Depressió absent
Depressió lleu
Depressió Moderada
Depressió tomba
Autoestima
Baixa
Alta
Ansietat Estat
Absència / mínims
Moderada
Alta

Satisfacció de parella
Harmoniosa
Conflictiva
X ‘
N%
N%

7
0
0
0

9,0
0
0
0
4,21 ‘k
7,7
1,3
3,92
2,5
0
6,4

6
1

2
0
5

52
11
4
4

66,6
14,1
5,1
5,1

32
39

41,0
50,0

11
9
51

14,1
11,5
65,4

2,47

En Aquest Treball sí que ha estudiat una mostra
contra de Parelles heterosexuals Que mani-
estaven sense Conflicte de Relació de Parella,
Després confirmada Diagnòstic psicosexoló-
gic I Que demanaven teràpia de sembla
ha. És Una Mostra Que Abasta diferents
ESTATS guàrdies civils, Nivells Culturals, EDATS
i Professions, Però Que ACUDEIXEN un fris

Felip Hurtado, Celia Ciscar i Mercedes Rubio

Centres d’Assistència Pública, Cal pen-
sar Que no estiguin Representades les parets
filles amb Recursos Socioeconòmics alts,
Que poden utilitzar Recursos d’assistència
cia privada.
Partim de la base, argumentada CENT-
científicament, Que la Presència de o n
Conflicte crònic de parella indica la pre-
Presència d’habilitats socials insuficient
cients o inadequades, paràgraf solucionar
els Conflictes de Els Que Es Tenen Que
enfrontar Les Parelles en el SUS i Relacions
Que, de la Persistència del Conflicte, si
Deriven Conseqüències importants Sobre
la Salut sexual, afectiva i mental, costat
amb Alta probabilitat de Aparició de
Conductes de Violència de Gènere Cap a la
dona, Per Efecte de les diferències en la
socialització del rol de Gènere Present
en Cultures masculines Com la nostra,
actuant of this Manera el Conflicte de Cro-
nic de parella Com a factor predictor de
Violència de Gènere Cap a la Dona. Per
Tant, Coneixent Primer QUÈ Factors
intervenen en la cronificació del contracte
conflicte de parella, i actuant després Sobre
Els Mateixos, podríem Prevenir o mini-
mitzar Les Conseqüències negatives Sobre
la Salut i l’Aparició de les Conductes
de Violència Entre Sexes.

Variables

Diversos Investigadors sí Han plantegen
preàmbuls, Igual Que Nosaltres, EXAMINAR la relació
Ció Entre Diverses variables de biopsicoso-
Cials i la violència de gènere contra les
Dones en el si de la Relació Íntima
de parella,

Psicologo de Parejas

Filed under: Psicologo de Pareja - Terapia de Pareja — terapeuta at 6:57 pm on diumenge, octubre 21, 2012  Tagged , , ,

Xavier Conesa Lapena i Carme Serrat Bretcha

 

Centro Psicologico y de la Pareja

 CONFLICTOS DE PAREJA EN BARCELONA Y CATALUNYA 

Xavier Conesa Lapena a Vallès Visió TV

Xavier Conesa Lapena (Montcada i Reixac) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el

Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,

adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals

masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,

especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior 

d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus,

masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de 

la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb

la Universitat de BarcelonaUniversitat de GironaUniversitat Ramon Llull iUniversitat Oberta de Catalunya i 

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia,

essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions

al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.


Enllaços externs

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRAT Psicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat
Mollet del Vallès
y
Barcelona
Petición de visita:
Tel. 93 570 71 54
Xavier Conesa Carme Serrat INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS SEXOLÒGICS (I.S.E.S.) VIDEO:
TRATAMIENTO DE LA DEPRESION
Xavier Conesa Carme Serrat
Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños. Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, …etc.
Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.
Terapia ONLINE
En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.

En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.

En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).
edificio universidad Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

En el seu manual de teràpia de parella de 1979 (Marital Therapy: Strategies
Based on Social Learning Behavior Exchange Principle), Neil Jacobson i Gayla
Margolin plantejar que els problemes de parella tenien el seu origen en un dèficit de
habilitats dels membres per intercanviar comportaments positiu així
com per solucionar problemes de forma conjunta i comunicar-se de forma efectiva
va. Aquesta aproximació es va revelar molt eficaç per al tractament de les parelles en
situació de crisi, i, de fet, els diversos estudis que s’han realitzat la avals
len com un tractament provat empíricament (Baucom, Shoham, Mueser,
Daiuto i Stickle, 1998).
La TPCT utilitza principalment dos tipus d’intervencions: l’intercanvi
conductual i l’entrenament en resolució de problemes i comunicació. La
primera de les estratègies s’encamina a promoure l’intercanvi de comportament
ments positius per part dels membres de la parella i augmentar així la satisfacció
facció amb la relació (Jacobson, 1984). S’utilitzen tasques per casa per tal de
generar canvis positius en l’ambient natural. Aquesta estratègia es basa en el
seguiment de regles, de manera que es generen comportaments governats per
regles. S’ha assenyalat (Catània, Shimoff i Matthews, 1989) que aquest tipus de com-
ments genera insensibilitat a les contingències, és a dir, torna el repertori
tori més rígid, de manera que davant canvis en les contingències ambientals no
es produeixen canvis adaptatius en el comportament. El segon grup de
estratègies, l’entrenament en habilitats de comunicació i resolució de
problemes, es dirigeix a proveir a la parella d’eines que els permetin
plantar cara als problemes futurs amb més probabilitats d’èxit, ser-
veient així d’eina preventiva, o, en paraules de Jacobson “… se’ls ensenya-
nya als esposos a ser els seus propis terapeutes amb l’esperança que en finalitzar
la teràpia utilitzin les seves noves habilitats en futures situacions de conflicte ”
(Jacobson, 1984, p. 296).
En l’estudi de 1984 Jacobson compara l’efectivitat d’aquests dos components
nents per separat. Els resultats van demostrar que, si bé en un primer
moment les parelles que van treballar només en l’intercanvi conductual progressa-
van molt més ràpid, en el seguiment no només no es mantenien els guanys;
sinó que hi va haver un empitjorament. Únicament en les parelles que havien rebut
entrenament en comunicació i solució de problemes o el tractament com-
complet es va observar un progrés significatiu (Jacobson, 1984). En un estudi posterior
anterior de Jacobson, Follette, Revenstorf, Baucom, Hahlweg i Margolin (1984), es-
cloure que l’eficàcia de la TPCT no és tan alta com prèviament s’havia indicadors

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

do, ja que només el 60% de les parelles tractades amb TPCT acabaven la teràpia amb
èxit. L’estudi posterior de Jacobson i Addis (1993) va llançar resultats encara menys
encoratjadors: només el 50% de les parelles es van beneficiar de la teràpia. En aquest mateix
treball es va analitzar l’eficàcia a llarg termini de la teràpia de parella. La seva conclusió
va ser que, en un seguiment de dos anys, recau el 30% de les parelles que en un
principi es van beneficiar de la teràpia, i, en quatre anys, el 38% del total de sembla
avantatges que va rebre tractament es va acabar separant (Jacobson i Addis, 1993). Cordova
(2003) ha hipotetitzat que el problema és que les diferències en comunicació
ció entre parelles amb i sense problemes no es produeix en realitat per un dèficit
d’habilitats sinó que pot ser el resultat de l’estat emocional de la parella a
l’hora d’afrontar els problemes de la relació.
Aquestes dades van fer que Jacobson i Christensen es plantegessin la necessitat
d’un canvi en la conceptualització i el tractament dels problemes de parets
ha. Simultàniament a aquestes revisions comença a posar-se de moda el concepte de
acceptació ia integrar amb èxit en les teràpies desenvolupades per M.
Linehan (1993) i S. Hayes (1984), el que influeix en que els creadors del TPCT
comencin a compte com un element necessari dins de la teràpia de
parella.
Tanmateix, tal com indicava Jacobson (1992), els problemes de la TPCT
no suposen una fallada del model conductual aplicat a les parelles sinó més aviat
que la TPCT no és tan conductual com es creia, almenys per quatre raons: (1)
En primer lloc perquè no porta a terme una anàlisi funcional dels problemes de
la relació. (2) En segon lloc perquè no presta atenció a la diferència entre
reforçadors arbitraris (usats en pacients interns, principalment) i reforçament
dors naturals (que són els que realment actuen fora de les consultes). (3) En
tercer lloc perquè el canvi en els membres de la parella es fonamenta en
regles que s’espera que segueixin i interioritzin. Aquest seguiment de regles, tal com
s’ha comentat anteriorment, torna als membres menys sensibles als canvis
canvis reals que es produeixen en la interacció diària. Finalment, (4) perquè els
objectius de la TPCT, és a dir, l’acomodació i el compromís entre els membres,
i el punt de vista que els problemes de parella són causats per un dèficit de
habilitats, no són realment conductuals. “No hi ha res de conductual en cap
alguna d’aquestes nocions, encara que s’hagi associat amb la definició de TPCT. ”
(Jacobson, 1992, p. 497).
D’aquesta manera, si l’objectiu principal de la TPCT és promoure el canvi de
els membres-que fet i fet coincideix amb les queixes inicials de la parella-i el
èxit que s’aconsegueix és relatiu, la conclusió és que s’imposen modificacions en
la TPCT que la converteixin en una teràpia més efectiva i de més ampli espectre.

eduPsykhé, 2006, Vol 5, No 2, 273-286

275

EduPsykhé. REVISTA DE PSICOLOGIA

PSICOPEDAGOGIA

I

Amb aquesta finalitat, Jacobson i Christensen comencen a integrar el concepte de
acceptació dins de la teràpia de parella, si bé aquesta integració ve avalada per
diferents estudis d’altres orientacions que contemplen l’acceptació com
clau en la resolució de diferents problemes, ja sigui a nivell de parella o individuals
dual (Jacobson, 1992). Resta aclarir, però, que el que es pretén que es
accepti en la TIP és el comportament de l’altre membre de la parella, tot i que, per
ser més precisos, el que s’accepta són les funcions psicològiques derivades que els
comportaments d’un tenen per l’altre, i no el comportament en si. Fruit
d’aquesta revisió crítica, es perfilen les línies generals de la seva nova proposta
(Jacobson, 1992; Christensen, Jacobson i Babcock, 1995 i s’elabora un primer
manual (no publicat) sobre la teràpia de parella conductual integral que, posteriorment
ment, refondrà en la publicació definitiva de 1996: Integrative Couple
Therapy: promoting acceptance and change (Jacobson i Christensen, 1996).

LA TERÀPIA

INTEGRAL DE PARELLA
COM TERÀPIA DE TERCERA GENERACIÓ

Qui es plantegi una nova forma de conceptuar els problemes de parella,
i per tant una nova forma de tractar pels terapeutes, no vol dir que els
èxits que fins ara ha tingut la TPCT siguin sol ús, ni que calgui
oblidar els principis subjacents a la TPCT. En realitat, la TIP representa una
evolució que pretén solucionar les seves dificultats i millorar tant la seva base filosòfiques
ca com els seus aspectes tècnics. Són aquests canvis els que la fan pertànyer al
que s’ha denominat teràpies de tercera generació (Hayes, 2004)
En el pla filosòfic, els autors declaren que la TIP suposa un retorn a
les arrels de l’anàlisi conductual i l’contextualisme. S’entén que els problemes
més de parella no només requereixen canvis de primer ordre-és a dir, que es modi-
fique un o altre comportament-, sinó també canvis de segon ordre (Hayes,
1994; Hayes, 2004), és a dir, que la persona que fa la queixa procuri acceptar el
comportament de l’altre. Així, en sentit estricte, no és que la TIP no promogui
el canvi de comportament, sinó que encoratja el canvi en un mateix en comptes de
en l’altre, un canvi, per tant, en el context del problema més que en el com-
comportament problemàtic (Jacobson, 1992), cosa característica de les teràpies de
tercera generació (Hayes, 2004). “La resolució de nombrosos problemes de sembla
ja s’aconsegueix millor canviant el context en què es torna problemàtica la
conducta que canviant la conducta problemàtica “(Koerner, Jacobson i Chris-
tensin, 1994, p. 113).

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

Des del pla teòric, la TPCT es diferencia de la TIP en què aquesta radicalització
za (entenent això com que va més a l’arrel) la visió que té dels problemes
més de parella. Per això posa l’èmfasi en tres aspectes principals: (1) es torna
l’anàlisi funcional com a forma d’avaluar els problemes de parella, (2) es fa
més èmfasi en el reforçament natural i s’usen menys regles, i (3) es dóna més
importància al context en què sorgeixen els problemes, és a dir, s’atén molt
més al paper de la història de l’individu en els problemes actuals.
En l’avaluació de la TPCT no es tenen en compte els antecedents i amb-
seqüents de la conducta. És una anàlisi més topogràfic que funcional. Això porta
que en la intervenció es segueixi un paradigma de “igualació a la mostra” per
aparellar problemes i estratègies (Jacobson, 1992). A la TIP, en canvi, s’ha
molt en compte què antecedents i què conseqüents són els que mantenen un
comportament donat, encara que tal i com assenyalen Jacobson i Christensen (1996)
això no està exempt de dificultats, ja que per al terapeuta és impossible trobar
present en cada un dels conflictes d’una determinada parella, de manera que es
torna inevitable confiar en el seu criteri. No obstant això, això genera un nou pro-
problema perquè cada membre de la parella té una versió diferent de la discussió
sió, ja que a causa de la seva història personal cada un és més o menys sensible a
segons quines coses de les que ocorren en un conflicte. Una altra limitació a l’hora de
dur a terme una anàlisi funcional en teràpia de parella rau en l’escàs control
que es té sobre les vides dels clients, el que converteix en una tasca molt
complicada-i de vegades frustrant-la manipulació de les variables que realment
controlen un comportament (Jacobson i Christensen, 1996). Malgrat tot el
anterior, la parella sempre pot proporcionar pistes sobre les variables que amb-
controlen un conflicte. El seu mateix comportament dins de la sessió pot llançar
claus fonamentals, ja que és en aquest context on es poden reproduir
molts dels problemes que després ocorren fora. Respecte d’això, cal assenyalar que
és tasca del terapeuta aconseguir que la sessió es converteixi en un context més dins
dins de la vida de la parella per poder intervenir directament sobre els problemes,
tal com és característic d’altres teràpies de tercera generació (Kohlenberg i
Tsai, 1991).
Quan en la TPCT s’utilitzen estratègies per promoure l’intercanvi
conductual, la lògica subjacent és que si segueixen la regla i fan canvis, aquests
proporcionaran determinades contingències que acabaran mantenint el nou
comportament. No obstant això, algunes revisions han mostrat que la influència
d’aquestes estratègies és important a curt termini, i porten a augmentar la satisfacció
de la parella, però no tenen repercussió a la llarga (Jacobson, 1984), la qual cosa indica
que les contingències desitjades o no es donen o no són tan reforçants com es podria

eduPsykhé, 2006, Vol 5, No 2, 273-286

277

EduPsykhé. REVISTA DE PSICOLOGIA

I

PSICOPEDAGOGIA

esperar. Aquest problema deriva de la noció de comportament governat per
regles versus comportament modelat per les contingències, ja comentat
anteriorment. D’altra banda, la conducta modelada sembla més genuïna que la
conducta governada per regles (Jacobson i Christensen, 1996). Tal com els
autors indiquen, les atribucions que s’estableixin sobre els conflictes i les seves solucions
cions fan que sigui molt difícil aconseguir l’èxit mitjançant regles: “Major confiança
za, major interès pel sexe (…) no s’aconsegueixen fàcilment mitjançant conducta gover-
res per regles. No poden prescriure amb intercanvi conductual ni negociar-
es amb entrenament en comunicació i resolució de problemes. “(Jacobson i
Christensen, 1996, p. 91).
Respecte al context en què sorgeixen els problemes, la TIP atorga gran importància
cia a la història personal dels membres de la parella. Tot i que els problemes
més d’una parella es produeixen en el present i exhibeixen una topografia determinada,
és la història i les experiències de cadascú el que determina sobre quins continguts
giren els conflictes i amb quina freqüència sorgeixen. Jacobson i Christensen denominen
a això vulnerabilitats, i es podrien definir com aquelles circumstàncies que afecten
tan especialment a cadascun dels membres de la parella i que fan molt més
probable que sorgeixi l’enfrontament. Expressat de manera més senzilla: és la història
personal que en la que determina el qui seu estimada o no si ell passa molt temps
po amb els seus amics, és la història personal que la que determina que seu des-
preuat si ella no l’acompanya en un esdeveniment social.

ELS

PROBLEMES DE PARELLA DES DE LA

La majoria de les queixes amb què una parella arriba a la consulta tenen
a veure amb el desenvolupament d’incompatibilitats. Les incompatibilitats es genera-
ren sobre les similituds i les diferències dels membres de la diada. Àrees en
les que són similars poden acabar originant competició, com ara el
que els dos estiguin molt aferrats a la família d’origen. Àrees en les quals són diferents
rents deixen necessitats sense cobrir, com per exemple les diferències en les necessitats
tats sexuals.
Segons la TIP, el problema no són les incompatibilitats, que més aviat
resulten inevitables en una relació de parella, sinó com es manegen. Una de les
formes possibles d’afrontar les incompatibilitats que acaba generant problemes
més és la coerció. Això implica que un membre de la parella s’aplica estimulació
aversiva cap a l’altre per escapar de l’estimulació aversiva que provoca la
incompatibilitat, o aconseguir el reforçador del qual priva la incompatibilitat. Així,

TIP

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

per exemple, és bastant comú que s’utilitzi el xantatge emocional per aconseguir
aconseguir una cosa que es vol de l’altra persona, és a dir, es provoca la seva culpabilitat (per
exemple s’actua de manera acusadora fins que l’altre membre cedeix i plau
a la parella). El problema és que en escapar del sentiment de culpa el membre
que cedeix es veu exposat a un altre tipus d’estimulació aversiva, potser menys dol-
rosa que la primera al principi (és menys dolorós anar a una festa indesitjada
que sentir-se culpable per que l’altra persona no hagi anat), però tal com succeeix
donin els assajos d’exposició al sentiment de culpa desitjable que es pro-
produeixi habituació. D’aquesta manera, el xantatge deixa de funcionar, el que obliga el
xantatgista a utilitzar estimulació cada vegada més interessa perquè el xantatge
torni a cedir, així, a poc a poc, es produeix una escalada en el conflicte.
El fet que aquestes incompatibilitats es manegen de forma coercitiva
provoca que es generin patrons d’interacció que empitjoren la situació de la
parella. Segons Jacobson i Christensen (1996), pot haver tres patrons d’intervenció
acció destructius: (1) l’evitació mútua, en què tots dos eviten enfrontar-se al
conflicte, (2) la interacció negativa mútua, en què tots dos s’ataquen reiterada-
ment, i (3) la demanda-retirada, en què un entra en una interacció negativa
com demanar, acusar o culpar i l’altre es retira. Les investigacions semblen
indicar que quan el que es produeix és una discussió d’un tema triat per l’
dona, i el patró d’interacció és dona-demandant i marit-evitador, la satisfacció
facció d’aquesta disminueix significativament en un període de dos anys i mig
(Heavey, Christensen i Malamuth, 1995).
D’aquesta manera, la interpretació de la parella és que el problema és el que el
altre fa o deixa de fer, atribuint aquests dèficit a tres causes: problemes psi-
gics, maldat per part de l’altre i / o incompetència personal (Jacobson i
Christensen, 1996).
Si aquest és el panorama, el més lògic és que es tendeixi a modificar la forma de
actuar o de ser de la persona que no s’ajusta “bé” a l’altre. Així és com es augmentar
ta la polarització que fa que la parella cada vegada es trobi pitjor en la relació
i que tots dos es sentin cada vegada més allunyats l’un de l’altre.
En aquest context, la TPCT es podria convertir, paradoxalment, en un pro-
problema en proposar, des de l’autoritat de postular-se com teràpia amb garanties
científiques, que cada membre de la parella s’acomodi a l’altre, el que suposa una
nova estratègia coercitiva.
A la TIP la formulació que es fa del problema a la parella inclou tres
components: (1) la descripció del tema principal de conflicte i l’ajuda per
identificar les situacions conflictives que es donen fora de la sessió, (2) el procés
sota de polarització, que descriu les interaccions destructives que es donen entre els

eduPsykhé, 2006, Vol 5, No 2, 273-286

279

EduPsykhé. REVISTA DE PSICOLOGIA

PSICOPEDAGOGIA

I

membres de la parella, i (3) el parany mútua, que és resultat del procés de polars
autorització: “és la sensació d’estar atrapats sense solució que fa que no siguin
capaços de revertir el procés de polarització una vegada que ha començat “(Jacob-
són i Christensen, 1996, p. 41). Una formulació és bona si, i només si, ajuda a la
parella, és a dir, en la mesura que li és útil, de manera que a l’hora de presentació
ne una cal considerar atentament els matisos i correccions que la parella
mateixa pugui plantejar. Una característica d’aquesta formulació és que no és estàtic
ca: pot modificar conforme avança el curs de la intervenció per a ajustar
millor a la situació de la parella i tornar-la més útil.

LA INTERVENCIÓ

A la TIP la intervenció s’estructura al voltant de tres qüestions que porta la
parella d’una sessió a una altra: discussió en sessió de situacions generals i específiques
ques que hagin sorgit al voltant del tema, situacions en les quals ha sorgit el
problema i l’han resolt amb èxit, i situacions que es podrien anomenar positiu
vas. A l’inici de la teràpia les primeres seran les més freqüents per poc a poc
anar donant pas a les segones.
Si bé el component central de la TIP és l’acceptació, també se segueixen
usant estratègies de canvi pròpies de la TPCT. Començar per unes o per altres ho
determina l’estat de la parella. En principi, com més polaritzats estiguin, més
necessitat de treballar en acceptació. Si es mostren col · laboradors i amb objectius
comuns no hi haurà problemes per començar amb estratègies de canvi, i si s’aprecia
cien “dureses” en la intervenció, caldrà fer un gir cap a les estratègies de
acceptació. Encara rarament quan fracassa el treball en acceptació funciona el
entrenament en habilitats, el contrari sí que és freqüent: allà on el treball en
habilitats ha fracassat sol produir beneficis el treball en acceptació (Jacob-
són i Christensen, 1996).
Per treballar l’acceptació ha tres estratègies centrals: la unió empat
tica, la separació unificada i la tolerància.
L’objectiu de les dues primeres consisteix en unir la parella al voltant del pro-
problema, és a dir, que el problema serveixi per generar més intimitat. En l’última la
meta consisteix a transformar en menys doloroses les conductes negatives del com-
company (Jacobson i Christensen, 1996).
En la unió empàtica es pretén generar acceptació a través de posar en
contacte la conducta d’un membre de la parella amb la seva història personal. És a dir,
el que es fa és contextualitzar el comportament que l’altra persona considera

TIP

A LA

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

problemàtic dins de la formulació que es va fer del problema. Així, la conducta
negativa és vista com a part de les seves diferències. Per això Jacobson i Christensen
(1996) fan referència a la fórmula de l’acceptació:

DOLOR + ACUSACIÓ = CONFLICTE
DOLOR – ACUSACIÓ = ACCEPTACIÓ

Es promou l’expressió del que els autors anomenen expressions “blanc
des “, en comptes d’expressions” dures “, que porten a la confrontació per la ira, culpa
o el ressentiment, i que indiquen una diferència en el poder i el control. Les expressió
sions “toves”, en canvi, mostren la part més vulnerable de la persona al
reflectir sentiments de dolor, por, etc. Aquest tipus d’expressions són més adequats
quades per generar intimitat. Perquè aquesta sorgeixi cal que hi hagi reforçat
ment de conductes interpersonals de vulnerabilitat, és a dir, “conductes que
ocorren en un context interpersonal i que han estat associades amb càstig per
altres en el passat “(Cordova, 2003, p. 416). L’expressió de conductes de vulnerabilitat
litat i el seu reforçament per part d’un altre és el que defineix un esdeveniment íntim
(Cordova, 2003). El terapeuta anima la parella a manifestar sentiments que no
són expressats habitualment i que se suposa eliciten una resposta més empa-
tica per part de l’oient (Christensen, Sevier, Simpson, i Gattis, 2004). Així, al
final, el principal objectiu de la TIP és transformar les situacions de crisi de la
parella en “vehicles per la intimitat” (Jacobson i Christensen, 1996).
La separació unificada consisteix a ajudar a la parella a què s’enfrontin
junts al problema. És a dir, es tractaria que quan es produeix un incident
negatiu siguin capaços de parlar d’ell com quelcom extern a la relació, com si
fos un “allò” (Jacobson i Christensen, 1996). Es procura aconseguir que els
membres de la parella siguin més conscients dels processos que ocorren en les
interaccions negatives, de manera que prenguin més distància i no es vegin controla-
dos per les emocions que sorgeixen en aquest moment (Christensen, Sevier, Simpson
i Gattis, 2004).
Les estratègies de tolerància s’utilitzen quan no han funcionat les estratègies
gies d’acceptació, de manera que encara que l’objectiu sigui l’acceptació, és millor
que es tolerin que no s’acceptin més no. La fi és fer que la parella es recu-
pere més ràpid del conflicte. No s’aconsegueix el mateix tipus d’acceptació que amb
les tècniques anteriors, sinó més aviat el que les conductes negatives de l’altre no
siguin tan aversives (Jacobson i Christensen, 1996). Implica canviar la funció de
la conducta de l’altre mitjançant exposició a episodis d’aquests comportaments
(Chapman i Compton, 2003). Existeixen tres tipus de tècniques amb les que es pro-

eduPsykhé, 2006, Vol 5, No 2, 273-286

281

EduPsykhé. REVISTA DE PSICOLOGIA

PSICOPEDAGOGIA

I

mou la tolerància: role playing de la conducta negativa en la sessió; imitació
de la conducta negativa a casa i habilitats d’auto-cura.
A part del treball en acceptació i tolerància, la TIP segueix recorrent a
estratègies d’intercanvi conductual i entrenament en habilitats comunicació
ció i resolució de problemes.
Les tècniques d’intercanvi conductual s’utilitzen de manera força similar
lar a la TPCT. Una de les diferències és que en TIP s’empren després que es
ha treballat en acceptació, en comptes de fer-ho al principi de la teràpia. La raó
és que quan la parella va a la consulta sol arribar amb poques ganes de col ·
laborar l’un amb l’altre (Jacobson i Christensen, 1996).
L’entrenament en comunicació i resolució de problemes no juga un
paper tan important com a la TPCT però se segueix utilitzant en aquells casos
en els que cal un entrenament explícit després d’haver realitzat una anàlisi
sistema funcional que així ho recomani. Tanmateix, el seu objectiu no és millorar la
comunicació per se sinó facilitar el treball en acceptació (Jacobson i Christen-
sen, 1996).

EFICÀCIA

Des del sorgiment de la TIP s’han realitzat nombrosos estudis sobre
de la seva eficàcia. Encara que no tots ells són concloents, els resultats que donen
són prometedors.
En un primer estudi d’eficàcia dut a terme per Cordova, Jacobson i
Christensen (1998) es va comparar com afecta la comunicació de la parella en
sessió l’ús de la TIP en comptes de la TPCT. Es va trobar que la TIP produeix un
augment de la freqüència de la comunicació dels problemes “irresolubles” sense
culpabilitzar o obligar al canvi, així com menys implicació en patrons des-
tius. A més, al final de la teràpia s’observava un major nombre d’expressió
sions “toves” en parelles que havien rebut TIP. La investigació, no obstant
et, pateix problemes metodològics, com ara la reduïda grandària de
la mostra (12 parelles), de manera que les seves conclusions s’han de prendre amb cautela
(Cordova, Jacobson i Christensen, 1998).
En un estudi posterior amb més garanties metodològiques, Jacobson,
Christensen, Prince, Cordova i Eldridge (2000) conclouen que la TIP és més efectiva
va que la TPCT ja que aconsegueix un percentatge d’èxit major. En concret, utilitzant
com a mesura l’escala global de Malestar del Marital Satisfaction Inventory
(Snyder, 1979), els percentatges de recuperació van ser del 70% per a la TIP davant del

TIP

DE L’

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

50% per TPCT. A més, del grup tractat amb la TIP un 10% de les parelles que
millorar seguir manifestant alguns problemes, i un 20% no van canviar o
empitjorar, en canvi, aquests percentatges van arribar al 9% i al 36% per al cas de
els tractats amb la TPCT (Jacobson et al., 2000). Un dels controls d’aquest estudi
va consistir a assegurar el grau de competència dels terapeutes que aplicaven
TPCT per evitar que el factor de novetat del tractament no influís. Al respecte
ment, els resultats indiquen que el grau de competència va ser molt elevat (44 mesurat
en una escala sobre 66 punts elaborada a aquest efecte). Així i la mida de la mostra
(21 parelles) fa que les conclusions s’hagin de prendre encara amb reserves.
Un altre dels estudis més destacats portats a terme fins ara és el realitzat
zat per Doss, Thum, Sevier, Atkins i Christensen (2005) en el qual es van examinar
els mecanismes de canvi en la teràpia de parella amb una mostra de 134 parelles.
Es va contrastar si els mecanismes que feien millorar a les parelles eren els mateixos en
TIP que a la TPCT. Una de les conclusions més importants va ser que l’augment
en l’acceptació del comportament del company està relacionat amb l’augment
posa la satisfacció en els dos tractaments en la segona meitat de la teràpia; també
També es va comprovar que aquest augment era més gran en la TIP. D’aquest resultat es des-
comprèn que un dels mecanismes que fan augmentar la satisfacció de la relació
ció és l’acceptació, en ser l’element clau de la TIP. A més, també es de-
trar que, malgrat el ràpid augment en la freqüència dels comportaments objectius
tiu a la primera meitat de la teràpia, en la segona aquests guanys desapareixen i es
produeix fins i tot un augment de conductes negatives, sent més perjudicial aquest camp
bio per les parelles de TPCT que per a les de TIP. Això indica que els canvis immediatament
diats específics, com els que promou la TPCT, no són suficients per mantenir
tenir una millora en la satisfacció de la relació (Doss et al., 2005). Aquests resultats
són similars a altres obtinguts en estudis amb mostres similars (Christensen,
Atkins, Berns, Wheeler, Baucom i Simpson, 2004).
En conclusió, s’ha comprovat que la TIP és un tractament diferent de
la TPCT (Jacobson et al., 2000), que inclou com a component central de la intervenció
ció l’acceptació emocional amb la finalitat de transformar els problemes en vehicles
cles per crear més intimitat. La TIP es mostra a mínim igual d’eficaç en
alguns estudis que la TPCT (Christensen et al., 2004), si bé en altres treballs
l’eficàcia a llarg termini de la TIP és clarament superior (Jacobson et al., 2000).
Els mecanismes de canvi subjacents a cada un dels tractaments són diferents
rents, basant-se un al canvi de comportament i un altre en l’acceptació del
comportament de la parella, sent aquest últim el factor que més sembla influir
en el manteniment a llarg termini de la millora aconseguida durant la teràpia (Doss
et al., 2005).

eduPsykhé, 2006, Vol 5, No 2, 273-286

283

EduPsykhé. REVISTA DE PSICOLOGIA

PSICOPEDAGOGIA

I

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Baucom, DH, Shoham, V., Mueser, KT, Daiuto, AD i Stickle, T.R. (1998). Il’empirisme-
rically supported couple and family interventions for marital distress and
adult mental health problems. Journal of Consulting and Clinical Psycho-
logy, 66, 53-88.

Catània, A.C., Shimoff, E. i Matthews, B.A. (1989). An experimental analysis of
rule-governed behavior. En S.C. Hayes (Ed), Rule-governed behavior: Cog-
nition, contingències, and instructional control (pàg. 119-150). Nova York:
Plenum Press.

Chapman, A.L. i Compton, J.S. (2003). From traditional behavioral couple therapy
to Integrative behavioral couple therapy: new research directions. The Beha-
vior Analyst today, 4, 17-25.

Christensen, A., Jacobson, N.S. i Babcock, J.C. (1995). Integrative behavioral cou-
ple therapy. En N.S. Jacobson i A.S. Gurman (Eds.), Clinical handbook of
couple therapy (pàg. 31-64). Nova York: Guilford Press.

Christensen, A., Sevier, M., Simpson, L.E. i Gattis, K.S. (2004). Acceptance, mind-
fulness and change in couple therapy. En S.C. Hayes, V.M. Follette i M.M.
Linehan (Eds.), Mindfulness and acceptance: expanding the cognitive-Beha-
vioral tradition (pàg. 288-309). Nova York: Guilford Press.

Christensen, A., Atkins, DC, Berns, S., Wheeler, J., Baucom, DH i Simpson, L.E.
(2004). Traditional versus Integrative behavioral couple therapy for significat
cantly and chronically distressed married couples. Journal of consulting and
clinical psychology, 72, 176-191.

Cordova, J.V. (2003). Behaviour analysis and the scientific study of couples. The
behavior Analyst today, 3, 412-420.

Cordova, J.V., Jacobson, N.S. i Christensen, A. (1998). Acceptance versus change
interventions in behavioral couple therapy: impact on couples ‘in-session
communication. Journal of Marital and Family Therapy, 24, 437-455.

Doss, B.D., Thum, Y.M., Sevier, M., Atkins, D.C. i Christensen, A. (2005). Impro-
ving relationships: Mechanisms of change in couple therapy. Journal of Amb-
Consulting and Clinical Psychology, 73, 624-633.

Hayes, S.C. (1984). Making sense of spirituality. Behaviourism, 12, 99-110.

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

Hayes, S.C. (1994). Content, context, and the types of Psychological acceptance.
En Hayes, S.C., Jacobson, N.S., Follette, V.M. i Dougher, M.J. (Eds.), ACCEP-
tance and change: Content and context in Psychotherapy (pàg. 13-32). Reno,
NV: Context Press.

Hayes, S. C. (2004). Acceptance and Commitment Therapy, Relational Frame The-
ORY, and the third wave of behavior therapy. Behavior Therapy, 35, 639-665

Heavey, C.L., Christensen, A. i Malamuth, N.M. (1995). Longitudinal impact of
demand and withdrawal during marital conflict. Journal of Consulting and