Psicologos de Pareja

– Psicólogos de pareja – Terapia de Pareja – Xavier Conesa i Carme Serrat

Psicólogo de Parejas – Terapia de Pareja

Filed under: Psicologo de Pareja - Terapia de Pareja — terapeuta at 5:41 pm on diumenge, març 2, 2014  Tagged ,

 

Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
fotopsicologescacspetit
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs

– Publicacions

Carme Serrat Bretcha
carmepsicologape
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

psicologia mollet

 

ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA

AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 1 Self-actualization and couple s life in university students Martha Nava Flors Universitat Autònoma de Tlaxcala 2 RESUM Es va realitzar un estudi per provar la relació entre autorealització i cures en la relació de parella d’estudiants universitaris de llicenciatura d’una universitat pública. Van participar 363 alumnes de diferents carreres, amb edats compreses mesures entre 17 i 44 anys, que en el moment de l’estudi tinguessin una relació de parella, ja fos de festeig, matrimoni o unió lliure. Es van utilitzar l’Inventari tari d’Orientació Personal i l’Escala de Cures en la Relació de Parella, ob- tenint correlacions significatives entre les dues escales. La subescala “Amor a si mateix “del primer correlacionar positivament amb les dotze subescales del segon. No es van trobar diferències en l’autorealització i les cures cap a la parella entre els dos sexes, però sí en la subescala “Eros” de l’ CRI depen- nent del temps de la relació. Indicadors: Autorealització, Relació de parella, Inventari d’Orientació Personal- nal, Escala de Cures en la Relació de Parella; Estudiants universitats taris. ABSTRACT This study examined the relationship between self-actualization and couples ‘ caring relationships of escola students in a public university. To 363 under- graduate students from different careers, with ages from 17 to 44, was administracions tered the Personal Oriention Inventory and the Caring Relationship Inventory. At the time of the study, all participants were involved in a couple relationship 1 L’autora agraeix a la Dra Ma del Carmen Peñalva Díaz ( Q . I . P . D ) Per la capacitació rebuda i la seva assessoria en l’elaboració d’aquest article. 2 Facultat de Treball Social, Sociologia i Psicologia, Carretera Federal Tlaxcala-Pobla km 1.5, 90100 Tlaxcala, Tlax., Mèxic, tel. i fax (241) 462-15 33, correu electrònic: marthana- va779@hotmail.com. Article rebut el 9 de gener i acceptat el 25 de novembre de 2009.
Page 3
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 324 (Bachelors, married, and free union). Correlations between both scales were sta- tistically significant. It is Important to mention that “Self Love” sub-scale ( CRI ) Positively correlated with the 12 sub-scales of POI . There were not differences by genre in both scales, but it was a difference in “Eros” sub-scale ( CRI ) Depending on the time of the relationship. Keywords: Self-actualization; Couple s life, Personal Orientation Inventory; Caring Relationship Inventory, University students. INTRODUCCIÓ Les relacions que ocorren en espais “petits”, com la parella o la família, estan estretament vinculades amb les que ocorren en és- espais “grans”, com la cultura o la societat. Per això és útil pensar en termes de xarxes: les relacions petites o grans estan entre- llaçades, són inseparables i formen part d’una mateixa xarxa. Com- assenyala Buber (1977/1944), la relació amb l’altre matisa al món. En aquesta investigació es posa l’accent en la relació de parella perquè és una relació interpersonal humana essencial i un tema ano- tiu doncs d’aquesta relació es neix, de la unió d’un home i una dona. A més, el més precís i cruel dels miralls és justament la relació de parella, únic vincle on es reflecteixen els pitjors i millors aspectes de la persona (Bucay i Salines, 2003). Els fills i la parella provoquen reaccions exagerades o fora de proporció en els altres quan toquen àrees ferides de la infància, ja que el present i el pa- sat es barregen, el que genera problemes i insatisfacció quan no s’està conscient, ja que les experiències infantils queden grau vades en l’inconscient i influeixen i regeixen la conducta de les persones nes al llarg de la seva vida. A més, generalment les majors demandes des se li fan a la parella (Willis, 2000), de manera que la persona, quan do no ha treballat aquestes experiències o no és conscient d’elles, poden de transportar les seves necessitats i mancances i projectar-les en la seva relació ció de parella. Les persones necessiten primer examinar-se a si mateixes, estar conformes amb el que són, cuidar-se, buscar la felicitat, mirar el seu dolor, tocar el seu enuig, resoldre el seu propis assumptes i després, acceptant- es, mirant, sentint i escoltant, podran mirar, escoltar i sentir la seva parella. Les persones es donen a si mateixes un valor, i en aquesta mesura va- valoren els altres, atès que l’amor als altres està relacionat
Page 4
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 325 directament amb l’amor que es té a si mateix (Dyer, 1996). Aconseguir estimar-se a si mateix té relació amb la capacitat de fer coses per els altres i no es farà perquè s’espera retribució o gratitud, sinó per l’autèntic plaer que sent ser una persona generosa i amant (Bucay, 2003). Només és possible arribar als altres volent abans. En aquest tenor, la parella és una trobada entre dos éssers en què tots dos gaudeixen de la seva existència. I si s’estimen, treballen per construir la ma- manera en què els dos visquin junts el més gran dels plaers. Per tant, la relació de parella és una relació íntima on hi ha un poder equitativa tiu, on no es perd la individualitat i alhora hi pertinença, on hi ha satisfacció i la pulsió de vida predomina sobre la de mort. En aquest àmbit, Salama (2003) defineix “parella” com la unió de dues persones amb interessos comuns i atracció física que han deci- pogut estar junts complint un objectiu comú (projecte comú de vida) que satisfaci les necessitats tant individuals com de la pro- pròpia parella, sense que es perdi la individualitat de cada membre. L’única parella possible és la que es dóna entre dos individus iguals els que decideixen establir un acord i així ho fan, i aquest vincle tan important, però, deixa de vegades de ser nutritiu per algun els dos, o per a tots dos (Bucay, 2005a). Coggiola (Cfr. Salama, 1996) puntualitza que una parella saludable ble o funcional sempre està canviant en resposta als seus nous in- interessos i necessitats. Quan la parella no assimila el canvi, la seva pro- procés és més rígid que flexible i té problemes com a resultat. En realitat, no resulta interessant considerar l’estabilitat de la parella humana des d’una perspectiva estàtica. Només en el marc d’un equilibri de caràcter dinàmic es pot comprendre aquesta apa- rent estabilitat, conseqüència d’una constant reorganització de les interrelacions entre els seus membres. Per tant, la parella necessita ser flexi- xible al canvi, crear i recrear a si mateixa a través del temps i de les situacions i necessitats de cadascun dels seus membres (Lemaire, 1995). Rage (1999), per la seva banda, afirma que la parella funcional con- dera l’estrès com una part natural de la vida familiar; aquestes parelles comparteixen tant els sentiments com les paraules, és a dir, conversen,
Page 5
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 326 parlen del que els passa i del que desperten en elles diferents si- cions. A més, desenvolupen habilitats per resoldre els conflictes, aprofiten el suport dels altres i dels sistemes, són adaptables i realitat llistes en els seus objectius i expectatives, i depenen de la creativitat, el enginy i la perseverança. La parella necessita acceptar la separació en l’amor, respectar al company en les seves peculiaritats i no renunciar a si mateixa per l’altre. També ha de recuperar-se dels traumes de la infància, ocupar-se de seus assumptes pendents, evolucionar i mirar cap endavant. En altres paraules, estar en el camí de l’autorealització. L’autorealització és la realització creixent de les potencialitats tats, capacitats i talents com a compliment de la missió-trucada, destinació o vocació-, com a coneixement i acceptació més plens de la naturalesa intrínseca pròpia, i com a tendència constant cap a la uni- tat, integració o sinergia dins dels límits d’una mateixa per- na (Maslow, 1943/2007). Les característiques que el mateix Maslow ob- va observar en aquest tipus de persones eren, a saber: percepció superior de la realitat, acceptació de si mateix, espontaneïtat, capacitat per a- enfocar correctament els problemes, independència i desig de intimitat, autonomia i resistència a la indoctrinació, frescor d’apreciació, riquesa de reacció emocional, sovint d’experiències superiors, identificació amb l’espècie humana, canvi o millora en les relacions interpersonals, estructura caracterològica més democràtica, creativitat i canvis en la pròpia escala de valors. S’han realitzat estudis relacionant l’autorealització amb la relació de parella. Per estimar els efectes de l’autorealització en l’experiència de l’amor romàntic, Dion i Dion (1988) (cf. també Díaz-Loving i Sánchez, 2002) van aplicar el qüestionari d’amor romàntica tic i un instrument que avaluava el grau en el qual la persona es sentia estimada i tendra, o sexualment frustrada o no estimada, la qual cosa in- dica el sentit de satisfacció subjectiva. Les troballes mostren que els individus amb alta autorealització tendeixen a tenir experiències amoroses més riques i més satisfactòries, solen descriure la seva relació més obertament, s’avaluen menys idealistes i més pràctics en les seves actituds respecte a l’amor que els individus amb baix nivell d’auto- rrealización, i expressen menys necessitat de cura en les seves relacions romàntiques.
Page 6
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 327 En un altre estudi, Castanedo (2003) va avaluar a parelles autorealització des, conflictives i divorciades utilitzant l’Inventari d’Orientació Per- nal ( POI ); Correlacionant els resultats amb l’Escala de Cures en la Relació de Parella ( CRI ), Va trobar que la mostra de parelles auto- rrealizadas va obtenir puntuacions més altes que les divorciades en totes les escales d’aquest últim instrument (afecte, amistat, eros, empatia, amor a si mateix, amor com un fi i amor com un mitjà). Les parets xes conflictives van mostrar diferències significatives en les primeres sis subescales: menys afecte, amistat i altres. Va trobar més altes corre- lacions entre una mesura d’amor que deriva de l’escala CRI (Amor a si mateix) i les subescales del POI , És a dir, les persones que s’estimen a si mateixes estan autorealitzades. De totes les correlacions, la més alta es va obtenir entre la subescala del CRI Amor a si mateix i Capacitació tat per establir contacte íntim, l’ POI . Aquesta dada sembla sos- tenir l’axioma que “abans que una persona pugui estimar a una altra, primer ha estimar-se a si mateixa “(Castanedo, 2003). Per això es recalca la importància d’acceptar-se com a persona, per després compartir aquest benestar amb la parella, és a dir, per crear una cohesió emocional entre ambdós. Si els joves tenen una trobada amb ells mateixos, si revisen els seus patrons familiars i la seva història per- nal, si busquen la maduresa i la seva pròpia estabilitat emocional, tin- tindran elements essencials de l’amor o la cura cap a la seva parella. Així, l’objectiu del present treball era determinar si hi havia relació entre el grau d’autorealització i les cures en la vida de parella en els estudiants universitaris. Es va pretendre identificar car el grau d’autorealització dels mateixos, així com indagar les diferències entre el grau d’autorealització per sexe i diferències en les cures de vida en parella pel temps de relació. MÈTODE Participants A través d’un mostreig no probabilístic accidental, es va constituir una mostra de 363 estudiants de les llicenciatures de la Universitat: 131 homes (36.1%) i 232 (63.9%) dones, dels quals 84.8% (308) eren solters, 6.3% (23) casats i 8.8% (32) en unió lliure, amb edats de 17 anys a 44 anys d’edat, amb una mitjana de 19.89 anys i una desviació
Page 7
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 328 ció estàndard de 3.275, el temps de relació amb la parella anava d’un mes a 26 anys, amb una mitjana de 12 mesos de relació i una desviació estàndard de 34.416. Per prendre el temps de relació es recategoriza- ser els mesos en quatre grups, tal com es mostra en el Quadre 1. Quadre 1. Categories per temps de relació. Grups Temps de relació 1 D’1 mes a 1 any 2 De 13 mesos a 36 mesos 3 De 37 mesos a 60 mesos 4 De 61 mesos (5 anys) a endavant Instruments Inventari d’Orientació Personal (Personal Orientation Inventory) ( POI ) (Shostrom, 1963) (cf. Castanedo i Munguía, 2002). Shostrom (1963), investigant les característiques de les persones autorealitzades, detecció tar 12 factors en elles i va elaborar l’escala que mesura l’autorealització. El POI és un instrument psicològic desenvolupat per oferir una em- mesura comprensiva dels valors, conductes i creences autoperceptivas considerades importants en el desenvolupament de l’autorealització. Amb- té 150 frases de parells oposats i dotze escales. Els reactius per- ten dues avaluacions mitjançant: 1) Dos escales bàsiques de l’orientació personal: a) Temps de competència ( Tc ). Habilitat per viure en el present i situar el passat i futur en el present com una continuïtat significativa, ib) Orientació tació cap a si mateix ( I ). Habilitat de donar-se autosuport i ser independent dent, centrat en la motivació intrínseca i no en les expectatives i influències dels altres. 2) Deu subescales que mesuren elements d’autorealització: a) Va- valors de autoactualització ( SAV ): Afirmació de valors de les persones que s’autorealitzen, b) Habilitat existencial ( Ex ): Habilitat de ser flexi- xible en l’aplicació dels mateixos valors, reduint la compulsió i el dogmatisme així com incrementant l’habilitat a reaccionar sense ceguesa o adherència rígida als principis; c) Reactivitat emocional (Fr): habilitat per ser sensible i respondre a les pròpies necessitats i emocions, d) Espontaneïtat ( S ): Habilitat per expressar lliurement les pròpies emocions, e) Autopercepció ( Sr ): Habilitat d’acceptar un mateix per la seva fortalesa; f) Autoacceptació ( Sa ): Habilitat per accep- se un mateix amb les seves debilitats i deficiències; g) Naturalesa del
Page 8
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 329 home ( Nc ): Punt de vista de la naturalesa de l’home, veient aquest com essencialment bo (una persona amb habilitat en aquest punt de vista pot resoldre dicotomies sobre la naturalesa de l’home, com Déu / diable, masculí / femení, egoista / altruista, espiritual / sensual, etc.); h) Sinergia ( Sy ): Habilitat per transcendir dicotomies veient que el treball i el gaudi no són oposats i que la cobdícia i l’amor, l’ego- isme i l’altruisme, així com altres dicotomies, no són realment oposats tes, i) Acceptació de l’agressió ( A ): Habilitat per acceptar l’agressió natural pròpia, ij) Capacitat per contactar ( C ): Habilitat per desenvolupar- volupar relacions íntimes i significatives amb altres persones, sense ex- expectatives ni obligacions i desenvolupar relacions “jo-tu” en l’aquí i l’ara. Quan les puntuacions es troben per sobre de la línia de les puntuacions de la mitjana que estableix la prova, és probable que la persona funcioni eficaçment i s’estigui desenvolupant com una persona autoactualizada, en canvi, si la majoria de les puntuacions se situen sota de la mitjana, pot ser que la persona estigui experimentat evitant dificultats en l’eficàcia personal, i que els canvis en l’orientació tació de valors serien benèfics per proporcionar-li un desenvolupament per- nal d’actualització. Es va provar en aquest estudi la fiabilitat d’aquesta prova, obtenir mantenint-se un alfa de Cronbach de 0,704, el que significa que és una prova ba amb adequada consistència interna. En una revisió de tesi doctoral rals produïdes en el camp de la teràpia gestalt en el període de 1971 a 1996, el POI va ser l’instrument de mesura més utilitzat (Castañé- do, 1998). Escala de Cures en la Relació de Parella (Caring Relationship Inventory) ( CRI ). Aquesta escala va ser elaborada per Shostrom (1966) i traduir- da i adaptada per Castanedo (2003). Basada en els estudis de Fromm, Lewis, Maslow i Perls, va ser dissenyada per mesurar la unitat fonamental tal en la relació interpersonal, la diada heterosexual. Mesura els elements essencials de l’amor o les cures en la relació humana. Conté 83 reactius relacionats amb sentiments i actituds d’un membre de la parella cap a l’altre. La persona respon en dues ocasions a les 83 preguntes amb vertader o fals. La primera part està centrada en l’altre membre de la parella, i la segona s’enfoca en una parella ideal. Així mateix, l’escala està composta de dues parts: una per al home i l’altra per a la dona. Els reactius mesuren cinc elements relacionats amb l’amor: a) Afecte ( A ): És una forma nutritiva d’amor i
Page 9
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 330 implica el lliurament incondicional o l’acceptació que caracteritza el amor d’un progenitor cap a un fill, o l’amor que Déu sent cap l’home. El perill que implica l’excessiu afecte del pare cap al fill és que el primer pot arribar a sentir que és “amo” del segon, i llavors l’afecte es converteix en “propietat”. El mateix pot passar en la parella, b) Amistat ( F ): Es defineix com un amor entre iguals, basa- do en l’estima dels principis de l’altra persona, talents i mèrits. En l’amor i la parella, l’amistat significa fer coses junts, compartir interessos comuns i reconèixer la individualitat de cadascú; c) Eros ( I ): És una forma possessiva i romàntica d’amor que inclou factors col- com curiositat, gelosia i exclusivitat, així com desig carnal, d) Empa- tia ( M ): És una forma altruista d’amor que s’expressa amb un fort sentiment per l’altra persona com un ésser únic. Implica l’estima i tolerància cap a aquesta. L’empatia és “sentir amb” l’altra persona, però no “pensar per” ella. Implica un profund respecte per l’altre, e) Amor a si mateix ( S ): És l’habilitat per acceptar tant les fortaleses com les debilitats d’un mateix. Inclou experiències emotives positives i negatives. En una parella en harmonia, cada persona s’estima a si mateix ma, igual que la seva parella. Les dues últimes escales addicionals pro- cedeixen dels conceptes de Maslow: f) Amor com un mitjà ( D ): És un amor amb el que s’explota i manipula l’altra persona. La persona és estimada com un mitjà i no com un fi en si mateixa. La persona que mani- pula estima més com un mitjà, ig) Amor com a fi ( B ): És una forma po- positiva de l’amor en el que l’altra persona és estimada com un fi en si mateixa. És estimar l’altre amb admiració i respecte. Com més alt és l’índex en cada escala, més saludable és la relació en termes de cures, a més, es la hipòtesi que els punts tatges excessivament alts poden indicar una forma de donar cures no realistes en aquesta categoria en particular. Els puntajes mitjana, al percentil 50, són representatius d’una parella en harmonia. Els punts tatges significativament per sota de la mitjana poden ser considera- 2 com a indicadors de dificultats en l’àrea de cures que mesura. Com més s’allunyin els resultats de les mitjanes entre la relació amb l’altre i la parella ideal, més perillosa és la relació, és a dir, està la parella més en risc de separar o de no prosperar, ja que la persona na no està trobant el que desitja en aquesta parella o aquesta no està co- brint les seves expectatives.
Page 10
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 331 En aquest estudi, l’alfa de Cronbach va resultar d’0,746, el que in- indica que la prova té una adequada consistència interna per utilitzar- litzar amb aquesta població. Procediment La investigació es va realitzar a la Universitat Autònoma de Tlaxcala, limitació tada a les Facultats que es trobaven a la ciutat de Tlaxcala (Mé- xic), del total d’alumnes (5,767) es va calcular la grandària mostral d’acord acord amb la fórmula de Fisher i Navarro (1990), per la qual es va obtenir una mostra de 360 persones. Després es va fer una selecció proporcional d’acord amb els percentatges relatius d’alumnes de cada dependència, la qual va quedar repartida de la manera en què es mostra en el Quadre 2. Quadre 2. Participants per Facultat. FACULTAT N Odontologia 16 Treball social 17 Psicologia 24 Comptadoria 37 Administració 19 Negocis Internacionals 18 Ciències Polítiques 19 Dret 126 Educació especialitzada 24 Filosofia 3 Lingüística 19 Ciències de l’Educació 31 Comunicació i Innovació 7 TOTAL 360 Cal esmentar que no es va coincidir en el moment de l’aplicació amb les llicenciatures de Filosofia i Lingüística pel que no van participar finalment en l’estudi, de manera que es va convidar a alumnes de la Llicenciatura ra en Ciències de la Família ia més alumnes d’Educació Especialitats litzada. Com a conseqüència, van participar alumnes de dotze llicenciatures, als que es van aplicar els dos instruments durant cinquanta minuts. Per tal d’analitzar els resultats, es van obtenir les mitjanes de am- ves proves i les desviacions estàndard, segregant després els resultats tats per gènere. Per indagar les diferències per sexe, es va utilitzar la prova t, així com el ANOVA per establir diferències per temps de re- lació. Per provar si hi havia relació entre les dades obtingudes en els dos
Page 11
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 332 instruments es va emprar la correlació de Spearman. Aquestes dades es cal- cular mitjançant el paquet estadístic SPSS , 13. RESULTATS I DISCUSSIÓ Pel que fa a l’autorealització, els universitaris de la mostra en general, general obtenen resultats que indiquen que es trobaven autorealitzats, com pot apreciar a la Taula 1. Taula 1. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala POI . Tc I SAV Ex Fr S Sr Sa Nc Sy A C X 13.56 77.58 17.71 17.87 14.72 12.57 11.93 12.67 10.62 5.70 14.25 16.47 D’ 2.576 8366 2.640 3.425 2.553 2.063 2.107 2.503 2.047 1.346 2.538 3.292 Només en dues subescales es troben per sota de la mitjana espera- dóna. La primera és Capacitat per contactar, el que indica que viuen a el passat o en el futur, pel que necessiten valorar el present, re- resoldre assumptes pendents i tancar situacions del passat per poder trobar-se en l’aquí i l’ara, ja que aquest contacte és el punt-moment en què succeeix l’adonar, és llavors una forma de vivenciar, 1 procés d’estar alerta en l’ambient. Quan el subjecte s’ocupa a si mateix plenament en una relació jo-tu, el contacte és real perquè la persona conserva la seva independència, es reconeix a si mateixa i re- coneix al tu en el seu temps i espai, per tant, el contacte s’aconsegueix en l’experiència i l’experiment (Arroyo, 2003). La segona subescala on van obtenir puntuacions baixos és Sinergia: veuen els oposats de la vida com antagònics. Es pot hipotetitzar que els universitaris, per la seva edat, vine a les persones com essencialment bones o dolentes, sense inte- grar en una sola persona la part agradable i la part fosca. L’ésser humà està integrat per ambdues parts, el que necessiten aprendre a través de les seves experiències i vivències. Així, els motius egoistes i altruisme tes es fonen, ja que en brindar ajuda al proïsme la persona també procura la satisfacció de les seves pròpies necessitats (Maslow, 1943 / 2007; cf. Frager i Fadiman, 2001). Com assenyala Molina (2007), ningú vindrà a realitzar les nostres aspiracions, es necessita tenir la voluntat de recobrar la pulsació de les forces de vida heretades per genera- cions i generacions, tenir la voluntat i responsabilitat d’enfrontar- tar els dimonis que un mateix ha creat i transformar-los, tornar a l’expressió vital, i ser conscients del moviment dinàmic de la
Page 12
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 333 vida, on sempre estarem temptats a reprimir ia negar la negació activitat i oblidar que es posseeix la capacitat de ser feliç. En les altres deu subescales els resultats generals obtinguts per la mostra indiquen que posseeixen realització personal: es donen autoso- port, accepten valors, no són rígids als principis, són espontanis i sensibles a emocions i necessitats pròpies, afirmen la riquesa i fortalesa del jo, poden mirar les seves debilitats i deficiències, així com la pròpia agressió natural, a més, poden establir contacte íntim en les seves relacions amb els altres. Per això, obtenen relacions positives en l’escala de Cures en la relació de parella, com ho indica la Taula 2. Taula 2. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala CRI . A F I M S D B X 10 13 10 14 10 6 13 D’2.180 2.698 3.005 2.543 2.440 2.140 2.625 Bucay (2003) assenyala que quan veu les parelles en el consultori reco- neix immediatament als nens interns que s’estan expressant. El nen intern és el que desitja “curar” per poder recuperar l’energia necessària per a l’activitat adulta, energia que resideix encara en aquells mecanismes automàtics de defensa que desenvolupen com a resposta a les primeres experiències doloroses. Aquest nen simbòlic també amb- dueix al registre de les seves experiències formatives, del seu plaer i dolor. Respecte a les subescales de l’instrument, la mitjana esperada en la del Afecte era d’11. En aquests resultats els subjectes estan per de- baix, podent-se deduir que el tipus d’afecte que se li dóna a la parella no és incondicional. Per l’edat dels participants, podria considerar que veuen més les seves pròpies necessitats i no tant les de la parella. Aquests resultats es relacionen amb que no ens enamorem de l’ potencial de l’altre sinó del que realment és, i mentre els membres de la parella estiguin junts, és primordial encoratjar l’altre perquè això que és el deixi sortir cada vegada més (Bucay, 2005b). Referent al company real i la parella ideal, no es va trobar una distància significativa en els puntajes, pel que sembla els individus dus cobrien les seves expectatives en les seves actuals relacions de parella, tal com s’observa a la Taula 3.
Page 13
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 334 Taula 3. Mitjanes ( X ) I desviacions estàndard ( D’ ) De l’escala CRI (Amor ideal). A ideal F ideal I ideal M ideal S ideal D ideal B ideal X 11 14 10 15 9 6 14 D’ 1.941 2.391 3.222 2.383 2.385 2.298 2.418 És important reflexionar sobre el sa equilibri que porta els uni- taris a tenir relacions interpersonals satisfactòries i significatives vas, perquè aquestes relacions són essencials. Com diu Rusell (cf. Díaz- Loving i Sánchez, 2002), les relacions properes donen significat i pro- propòsit a les nostres vides. Aquesta asseveració pot vincular-se amb l’observat en els resultats tats de les correlacions entre l’escala POI i CRI , Com ho mostra la Taula 4, en què hi ha una influència del grau d’autorealització amb les cures de la vida en parella. Taula 4. Correlacions significatives entre les escales POI i CRI . POI CRI Tc I SAV Ex Fr S Sr Sa Nc Sy A C A – 023 – 025 – 241 ** – 067 – 031 – 072 -080 – 023 – 032 – 129 * – 022 – 021 F – 142 ** – 194 ** – 291 ** – 017 – 199 ** – 209 ** – 313 ** – 058 – 210 ** – 133 ** – 068 – .177 ** I – 168 ** – 195 ** – 032 – 148 ** – 153 ** – 093 – 165 ** – 096 – 086 – 037 – 021 – 246 ** M – 174 ** – 179 ** – 247 ** – 046 – 169 ** – 151 ** – 329 ** – 017 – 191 ** – .109 * – 017 – 145 ** S – 375 ** – 337 ** – .223 ** – 217 ** – 236 ** – 209 ** – 232 ** – 252 ** – .116 * – .108 * – 180 ** – 314 ** D – .116 * – 113 * – 057 – 003 – 144 ** – 097 – 180 ** – 002 – 141 ** – 031 – 051 – 168 ** B – 028 – 043 – 230 ** – 082 – 040 – .102 – 131 * – 047 – 180 ** – 150 ** – 013 – 011 ** Correlació significativa al 0.01 * Correlació significativa al 0.05 A les correlacions dels dos instruments aplicats es va descobrir que la subescala Afecte es relaciona amb les subescales Afirmació de valors i Sinergia. Es pot hipotetitzar que en haver afecte en les pa- reixes aquestes poden acceptar amb més facilitat els defectes de l’altre, i que en tenir valors de les persones autorealitzades, com ser lliures i prendre decisions, la seva fortalesa està en ells mateixos, i per conse- cia poden sentir afecte pels altres tot i les seves fallades. La subescala d’Amistat correlacionar amb Temps-competència, Autosuport, Afirmació de valors, Sensibilitat, Espontaneïtat i Auto- concepte. És a dir, si els joves poden estar en contacte amb el pre- present, si poden recolzar-se en ells mateixos, si són sensibles als seus pro- pròpies necessitats i tenen una bona imatge de si mateixos, poden brinda donar amistat i gaudir de l’altre per que gaudeixen d’ells mateixos. La correlació més alta d’aquesta subescala (amor entre iguals) és amb Au- autoconcepte (habilitat per acceptar). Aquesta afirmació pot vincular
Page 14
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 335 amb l’anàlisi de Castanedo (2003), qui esmenta que en la teràpia de parella generalment es troben, més que un conflicte de parella, dos self, dos jo amb conflictes per solucionar i necessitats insatisfetes. I si ells no estan satisfets amb el que són i el que fan, o no re- coneixen o ni tan sols distingeixen el que necessiten, és difícil que percebin la necessitat de l’altre. Llavors és possible que els joves puguin tenir amb la seva parella una relació d’amistat, que implica el respecte de les identitats de cadascú perquè es respecten a si mateixos. La subescala Eros va correlacionar negativament amb Temps-com- cia, autosuport, Habilitat existencial, Sensibilitat, autoconcepte i Contacte íntim. Aquests resultats concorden amb que la idea que una relació basada només en l’amor romàntic estarà probablement ment destinada al fracàs. Eros és un amor manipulatiu quan es converteix en només seducció, utilitzant el cos físic de l’altra per- persona sense apreciar la seva fortalesa espiritual (Castanedo, 2003). Per això, la gent que no està diferenciada ni gaudeix del present i que no s’ubica les seves fortaleses pot caure en aquesta situació. Eros és l’energia que pot o no involucrar la vivència sexual, que inclou la vivència eròtica i és- espiritual fins a esdevenir una totalitat (Manilla, 2004). La subescala Empatia correlacionar amb Temps-competència, Auto- suport, Afirmació de valors, Sensibilitat, Espontaneïtat, Autoconcep- to, Percepció constructiva, Sinergia i Contacte íntim. La dada que cal destacar és que a major autoconcepte, major empatia. Si es toleren les pròpies limitacions, es té un profund respecte per les dels altres. En congruència amb aquesta afirmació, Rob (2008) afirma que amb la parella cal tenir una mirada compassiva, perquè l’altre està amb els seus embolics igual que nosaltres amb els nostres. Amor a si mateix correlacionar positivament amb totes les puges- cales de l’autorealització, observant-se que per estar bé amb ell en- entorn es necessita primer estar bé amb un mateix. Apreciar-se a si mateix possibilita el camí de l’autorealització perquè es reconeixen les fortaleses, talents, força i seguretat, i acceptar els defectes o limitacions cions internes s’encamina al desenvolupament de si mateix. Extrapolant el anterior a la relació de parella, és quan es pot projectar la insa- satisfacció pròpia a creure estar insatisfet amb l’altre. Amor com un mitjà correlacionar negativament amb Temps-com- competència, autosuport, Sensibilitat, autoconcepte, Percepció construcció tiva i Contacte íntim. D’aquests resultats es va descobrir que a major
Page 15
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 336 explotació i manipulació d’una altra persona, menor contacte amb l’aquí i l’ara i menor autosuport, perquè és més dependent de les accions dels altres, no és lliure d’expressar les veritables emocions cions que sorgeixen i es pot manipular complaent, finalitzant en un autoengany, perquè si la persona no pot expressar-se amb llibertat o ens és espontània no obtindrà un contacte íntim. Cada membre de la parella ha de desenvolupar-se a l’una. Si un dels membres s’estan- ca, sorgeixen conflictes o acaba la relació (Salama, 2003). Amor com una fi correlacionar amb Afirmació de valors, Auto- concepte, Percepció constructiva i Sinergia. Per això, a partir dels resultats d’aquesta correlació, es pot hipotetitzar que els universitaris ris, quan són optimistes, tenen pensaments positius i construcció tius i veuen la part bona de la seva parella, Podeu estimar amb admiració. És important destacar que no es van trobar diferències per sexe. No va ocórrer així en el temps de relació, ja que el grup 1 va obtenir un puntuació més baix en la subescala Eros en comparació amb el grup 2; és a dir, entre més temps de relació, els subjectes participants resultats van tenir més Eros, més exclusivitat en la parella i major cohesió, com s’indica a la Taula 5. Taula 5. Prova ANOVA . Diferències per temps de relació. Variable Temps de relació Diferències de mitjanes P Grup 1 (de 1 mes a un any) – 978 ** 046 Eros Grup 2 (de 13 mesos a 36 mesos) 978 * 046 P = nivell de significança. * La diferència es mitjanes és significativa al .05 Per acabar, seria convenient aplicar aquest estudi a més Facultats i segregar els resultats per carrera per establir les diferències, vaig veure- visualitzar qui estan més autorealitzats i qui tenen millors cures en la vida de parella, així com seguir altres vies d’estudi tots comandament altres universitats per comparar resultats, esbrinar si hi ha diferències del grau d’autorealització per edats, contrastar les cures donats en la relació de parella entre casats, unió lliure i festeig, em- dir l’autorealització dels universitaris de llicenciatura i confrontar- amb els alumnes de postgraus, o també en altres nivells, com curses tècniques, població en general i altres.
Page 16
ENSENYAMENT I INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA VOL. 16, NUM. 2: 323-338 JULIO-DICI embre, 2011 337 REFERÈNCIES Arroyo, HN (2003). Contacte sa vs. Contacte no sa. Món Gestalt. Disponible en línia: http:www.mundogestalt.com/cgi-bin/index.cgi?action=about (Extret el 13 de novembre de 2008. Buber, M. (1977/1994). Jo i tu. Buenos Aires: Nova Visió. Bucay, J. i Salines, S. (2003). Estimar-se amb els ulls oberts. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2003). De l’autoestima a l’egoisme. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2005a). El camí de la trobada. Mèxic: Oceà. Bucay, J. (2005b). El camí de la felicitat. Mèxic: Oceà. Castanedo S., C. (1998). La investigació en teràpia gestalt: 26 anys de tesis doctorals els (1971-1996). Ponència presentada al Primer Congrés Nacional de Te- teràpia Gestalt, Barcelona, ​​22-25 d’octubre. Castanedo S., C. (2003). Grups de trobada en teràpia gestalt. Barcelona: Herder. Castanedo S., C. i Munguía, AG (2002). L’art de realitzar com a persona i el POI (Personal Orientation Inventory). Madrid: Universitat Complutense de Madrid / Universitat de Guanajuato. Díaz-Loving, R. i Sánchez A., R. (2002). Psicologia de l’amor. Una visió integral de la relació de parella. Mèxic: Porrúa. Dion, KL i Dion, KK (1988). Individual and cultural perspectives. En RJ Stern- berg i ML Barnes (Eds.): The psychology of love. New Haven, AMB: Yale Units sity Press. Dyer, W. (1996). Els teus zones errònies. Mèxic: Grijalbo. Fisher, L. i Navarro, A. (1990). Introducció a la investigació de mercats (2a ed.). Mèxic: McGraw-Hill. Frager, R. i Fadiman, J. (2001). Teories de la personalitat. Mèxic: Alfa Omega. Lemaire, J. (1995). La parella humana: la seva vida, la seva mort, la seva estructura. Mèxic: Fons de Cultura Econòmica. Manilla, GA (2004). La seducció com una necessitat de ser estimada. Apsique. Dis- disponible en línia: http:www.mundogestalt.com/cgi-bin/index.cgi?action=about (Extret el dia 13 de novembre de 2008). Maslow, A. (1943/2007). L’home autorealitzat. Mèxic: Kairos. Molina, RM (2007). Sí a la vida tal com és. Introducció a la Core Energètica. Mexi- col: ACD . Rage, E. (1999). La parella. Elecció, problemàtica i desenvolupament. Mèxic: UIA / Plaça i Val- dés Editors. Rob, I. (2008). Constel · lacions familiars i parella. Ponència-Taller presentada al Primera- mer Congrés en Constel · lacions Familiars, Guanajuato. Gto. (Mèxic), 8-10 de febrer. Salama, PH (1996). Gestalt. De persona a persona. Mèxic: Centre Gestalt de Mèxic.
Page 17
AUTOREALITZACIÓ I VIDA EN PARELLA A ESTUDIANTS UNIVERSITARIS 338 Salama, PH (2003). Posa-li orella a la teva parella. Com triomfar en parella. Mèxic: Centre Gestalt de Mèxic. Shostrom, EL (1963). The Personal Orientation Inventory. San Diego, CA: Edits/Educa- National and Industrial Testing Service. Shostrom, EL (1966). Caring Relationship Inventory. San Diego, CA: Edits/Educa- National and Industrial Testing Service. Willis, J. (2000). La parella humana: Relació i conflicte. Mèxic: Morata





No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>