Xavier Conesa Lapena

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
www.psicologosmollet.com
BARCELONA

 web: www.xavierconesa.com

Tel 93 570 71 54 
– 686 669 601
– 653811887

Xavier Conesa Lapena (Montcada i Reixac) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el

Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,

adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals

masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,

especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior 

d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus,

masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de 

la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb

la Universitat de BarcelonaUniversitat de GironaUniversitat Ramon Llull iUniversitat Oberta de Catalunya i 

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia,

essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions

al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió. Enllaços externs

Resultat d'imatges de psicologo mollet

En el seu manual de teràpia de parella de 1979 (Marital Therapy: Strategies
Based on Social Learning Behavior Exchange Principle), Neil Jacobson i Gayla
Margolin plantejar que els problemes de parella tenien el seu origen en un dèficit de
habilitats dels membres per intercanviar comportaments positiu així
com per solucionar problemes de forma conjunta i comunicar-se de forma efectiva
va. Aquesta aproximació es va revelar molt eficaç per al tractament de les parelles en
situació de crisi, i, de fet, els diversos estudis que s’han realitzat la avals
len com un tractament provat empíricament (Baucom, Shoham, Mueser,
Daiuto i Stickle, 1998).
La TPCT utilitza principalment dos tipus d’intervencions: l’intercanvi
conductual i l’entrenament en resolució de problemes i comunicació. La
primera de les estratègies s’encamina a promoure l’intercanvi de comportament
ments positius per part dels membres de la parella i augmentar així la satisfacció
facció amb la relació (Jacobson, 1984). S’utilitzen tasques per casa per tal de
generar canvis positius en l’ambient natural. Aquesta estratègia es basa en el
seguiment de regles, de manera que es generen comportaments governats per
regles. S’ha assenyalat (Catània, Shimoff i Matthews, 1989) que aquest tipus de com-
ments genera insensibilitat a les contingències, és a dir, torna el repertori
tori més rígid, de manera que davant canvis en les contingències ambientals no
es produeixen canvis adaptatius en el comportament. El segon grup de
estratègies, l’entrenament en habilitats de comunicació i resolució de
problemes, es dirigeix a proveir a la parella d’eines que els permetin
plantar cara als problemes futurs amb més probabilitats d’èxit, ser-
veient així d’eina preventiva, o, en paraules de Jacobson “… se’ls ensenya-
nya als esposos a ser els seus propis terapeutes amb l’esperança que en finalitzar
la teràpia utilitzin les seves noves habilitats en futures situacions de conflicte ”
(Jacobson, 1984, p. 296).
En l’estudi de 1984 Jacobson compara l’efectivitat d’aquests dos components
nents per separat. Els resultats van demostrar que, si bé en un primer
moment les parelles que van treballar només en l’intercanvi conductual progressa-
van molt més ràpid, en el seguiment no només no es mantenien els guanys;
sinó que hi va haver un empitjorament. Únicament en les parelles que havien rebut
entrenament en comunicació i solució de problemes o el tractament com-
complet es va observar un progrés significatiu (Jacobson, 1984). En un estudi posterior
anterior de Jacobson, Follette, Revenstorf, Baucom, Hahlweg i Margolin (1984), es-
cloure que l’eficàcia de la TPCT no és tan alta com prèviament s’havia indicadors

Universitat Camilo José Cela

R. MORÓN GASPAR

do, ja que només el 60% de les parelles tractades amb TPCT acabaven la teràpia amb
èxit. L’estudi posterior de Jacobson i Addis (1993) va llançar resultats encara menys
encoratjadors: només el 50% de les parelles es van beneficiar de la teràpia. En aquest mateix
treball es va analitzar l’eficàcia a llarg termini de la teràpia de parella. La seva conclusió
va ser que, en un seguiment de dos anys, recau el 30% de les parelles que en un
principi es van beneficiar de la teràpia, i, en quatre anys, el 38% del total de sembla
avantatges que va rebre tractament es va acabar separant (Jacobson i Addis, 1993). Cordova
(2003) ha hipotetitzat que el problema és que les diferències en comunicació
ció entre parelles amb i sense problemes no es produeix en realitat per un dèficit
d’habilitats sinó que pot ser el resultat de l’estat emocional de la parella a
l’hora d’afrontar els problemes de la relació.
Aquestes dades van fer que Jacobson i Christensen es plantegessin la necessitat
d’un canvi en la conceptualització i el tractament dels problemes de parets
ha. Simultàniament a aquestes revisions comença a posar-se de moda el concepte de
acceptació ia integrar amb èxit en les teràpies desenvolupades per M.
Linehan (1993) i S. Hayes (1984), el que influeix en que els creadors del TPCT
comencin a compte com un element necessari dins de la teràpia de
parella.
Tanmateix, tal com indicava Jacobson (1992), els problemes de la TPCT
no suposen una fallada del model conductual aplicat a les parelles sinó més aviat
que la TPCT no és tan conductual com es creia, almenys per quatre raons: (1)
En primer lloc perquè no porta a terme una anàlisi funcional dels problemes de
la relació. (2) En segon lloc perquè no presta atenció a la diferència entre
reforçadors arbitraris (usats en pacients interns, principalment) i reforçament
dors naturals (que són els que realment actuen fora de les consultes). (3) En
tercer lloc perquè el canvi en els membres de la parella es fonamenta en
regles que s’espera que segueixin i interioritzin. Aquest seguiment de regles, tal com
s’ha comentat anteriorment, torna als membres menys sensibles als canvis
canvis reals que es produeixen en la interacció diària. Finalment, (4) perquè els
objectius de la TPCT, és a dir, l’acomodació i el compromís entre els membres,
i el punt de vista que els problemes de parella són causats per un dèficit de
habilitats, no són realment conductuals. “No hi ha res de conductual en cap
alguna d’aquestes nocions, encara que s’hagi associat amb la definició de TPCT. ”

La Persistència de l’ONU Conflicte crònic en la relació de Parella Incideix directament en
la possibilitat a Que Es produeixin Conductes de Violència de Gènere, ASI COM a la
Aparició de Conseqüències negatives Sobre la Salut sexual i psíquic dels membres
de la Parella. En Aquest Estudi HEM analitzat, Amb Una Mostra de 39 Parelles hetero-
Que Sexuals presentaven Relacions insatisfactòries, L’Associació Entre les variables psi-
cosocials i Presència del Conflicte, Així Com La Relació Entre aquest Conflicte i la
Manifestació de Trastorns Sexuals i mentals. Resultats Els Que revelen les estratègies
gies paràgraf solucionar conflictes fill deficitàries quart de dos Sexes. Les Dones mani-
festen, un difference dels Homes, de trastorns en sabor Totes les Fases de la resposta sexual.
Respecte a la Salut mental, sabor a Tothom Que les vegas manifesten Depressió i la Majoria
Que de les manifesten baixa autoestima i Alt Estat d’ansietat, pertanyen al Grup
Conflicte de parella amb.

Paraules clau: Conflicte de Parella, Violència de Gènere, Salut sexual, Salut mental,
Estratègies paràgraf solucionar Conflictes.

Parella conflicte

La persistència d’un conflicte crònic en la relació de parella es relaciona amb un increment
ASED probabilitat de violència de gènere i les conseqüències negatives sobre salut sexual i
salut mental. En aquest estudi s’ha analitzat la relació entre psicosocial
factors i la presència de conflictes de parella, i l’associació entre aquest-amb
conflicte i l’aparició dels trastorns sexuals i mentals i / o disfuncions. Per
aquest fi, una mostra de 39 parelles heterosexuals amb parella insatisfactòria relació
tionships havia estat estudiat. Els resultats van revelar que les estratègies per fer front a amb-
conflictes són deficitaires a ambdós sexes. Quant al comportament sexual, w o m i n però els homes no
mostrar disfuncions en totes les fases de la UFE sexual. Quant a la salut mental,
tots els subjectes amb símptomes clínics de depressió, i la majoria de les persones amb baixa auto-
estima i alta ansietat-estat, es van incloure en el grup que va reportar una amb-
conflicte.

Paraules clau: conflicte parelles, la violència de gènere, bio-psico-socials, la salut sexual,
de salut mental, les estratègies per resoldre conflictes.

com associat a la violència de gènere contra les dones: conseqüències
sexual i mental
salut

Correspondència: Felipe Hurtado, Centre d’Orientació
ció Familiar i Sexualitat, Centre de Salut Fuentes-
et Sant Lluís, c / Ambrosio Huici Arabista, 30, 46013
València. Telèfon: 961.972.816, Fax: 963.732.369.
Correu electrònic: felipe.hurtado @ sanidad.m400.gva.es

Agraïments: Aquest estudi ha finançat amb si
Una beca de Recerca de l’Escola Valenciana
d’Estudis en Salut Pública (EVES). N. “de Referència-
cia 026/2001. Aquest estudi ha comptat amb l’ajut L’
Metodològica de la Unitat Docent de Medicina
Familiar i Comunitària de València, en concret amb
el Suport de Francisca Gil.

 



Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind