Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet

 

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7
conesa@gmail.com

 web: www.psicologosmollet.com

Xavier Conesa Lapena
 Resultat d'imatges de psicologo mollet
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs

– Publicacions

…..

Carme Serrat Bretcha
Resultat d'imatges de psicologo mollet
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

 

 

Teràpia Familiar

La teràpia familiar no implica que obligatòriament hagi d’acudir tota la família a teràpia, això per contra podria provocar enfrontaments i problemes importants si prèviament no ha estat indicat pel terapeuta. No sempre és necessària la implicació de tot el grup familiar.
En la teràpia familiar ens centrem en la persona o persones de la família que són més susceptibles al canvi o que més ganes tenen de canviar la situació. Qualsevol canvi que es produeixi en ells, en les seves actuacions, en les seves respostes … implicarà un canvi en la resta dels components de la família. Segurament si un pare deixa d’acusar el seu fill de mentider, i el deixa de preguntar cada dia les mateixes preguntes que no tenen sentit per al noi, aquest començarà a donar un altre tipus de respostes més adequades.

En una ocasió treballem en la consulta un cas d’un nen que havia deixat de menjar (fins a l’extrem que els metges van avisar que un quilo menys suposaria l’ingrés per a l’alimentació per sonda) i no arribem a conèixer al propi nen. Van ser els pares els que quan van acabar la teràpia ens van portar fotografies del nen. Vam poder llavors conèixer com era i havia estat el nen.
En altres ocasions, després d’haver mantingut sessions terapèutiques individuals amb diferents membres de la família, vam decidir fer una dinàmica familiar, que incloïa a tots els membres de la família o part d’ells.
De vegades ens trobem a l’altre costat de la taula a una persona que no està motivada per canviar, o potser amb algú que no percep cap problema (com passa algunes vegades amb els adolescents que els seus pares porten a consulta). De vegades convencen a través de les seves actuacions cada vegada més positives, que ells no han d’acudir a teràpia, però altres vegades és millor i més fàcil que vinguin les persones de la família a les que realment els preocupa el problema. La família és una xarxa de relacions que es modifica quan canvia qualsevol dels seus components.

L’adult va a consulta quan veu que totes els intents que ell mateix ha fet per millorar, han fracassat.
Això implica normalment moltes ganes de millorar, el que ajuda a la teràpia.
Altres vegades, l’adult també pot anar perquè s’ha sentit obligat per una altra persona i, realment no se sent convençut del que vol. En aquests casos, pot resultar més complex el que el pacient comenci a col · laborar.
El que sempre està clar, és que una vegada que es comencen a posar en pràctica les diferents tècniques terapèutiques, el pacient millora i se sent amb més força per seguir col · laborant en el procés terapèutic.
Perquè es produeixi un problema ha de passar el següent:

– Que no s’afronti la dificultat de manera adequada.
– Que en veure que aquesta dificultat persisteix, s’insisteixi amb les mateixes solucions.
– Que es generi un cercle viciós entre el problema i les solucions “falses”.

Al llarg del procés terapèutic, el pacient anirà descobrint noves estratègies per afrontar els seus problemes, estratègies amb les que ell mateix explica, però que fins ara no utilitzava. Farem que el pacient repari en les excepcions que envolten la conducta problema.

No s’ha de tenir por a consultar per pensar que potser això que preocupa no sigui important, ja que el que per a uns és greu, altres ho poden considerar com aspectes difícils de la vida amb els que cal conviure i que no es poden canviar. L’important és el que viu cada un i la necesidas que cada persona té de sentir-se millor. Nosaltres acceptem sense jutjar el que el pacient ofereix, intentant reduir o eliminar la malaltia que cada persona presenta.

 

Disponible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=14003806 Xarxa de Revistes Científiques d’Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal Sistema d’Informació Científica José Matías Romo Martínez Estudiants universitaris i les seves relacions de parella. De les seves experiències i projectes de vida Revista Mexicana de Recerca Educativa, vol. 13, núm. 38, juliol-setembre, 2008, pp. 801-823, Consell Mexicà d’Investigació Educativa, AC Mèxic Com citar? Fascicle complet Més informació de l’article Pàgina de la revista Revista Mexicana de Recerca Educativa, ISSN (Versió impresa): 1405-6666 revista@comie.org.mx Consell Mexicà d’Investigació Educativa, AC Mèxic www.redalyc.org Projecte acadèmic sense ànim de lucre, desenvolupat sota la iniciativa d’accés obert
Page 2
Revista Mexicana de Recerca Educativa 801 José Matías Romo Martínez és estudiant de doctorat del Departament d’Investigacions Educatives del Centre d’Investigacions i d’Estudis Avançats del IPN . Calçada Tenorios núm. 235, Granges Coapa, 14330, Mèxic, DF . CE : Jmromoma@correo.uaa.mx RMIE, JULIOL-SETEMBRE 2008, VOL. 13, NÚM. 38, PP. 801-823 Recerca ESTUDIANTS UNIVERSITARIS I LES SEVES RELACIONS DE PARELLA De les seves experiències i projectes de vida JOSÉ MATÍAS ROMO MARTÍNEZ Resum: Aquest treball presenta resultats parcials d’una tesi de doctorat en la qual es va abordar, per mitjà d’entrevistes, el tema de les relacions de parella d’alguns estudiants universitaris, se’ls va qüestionar sobre les seves experiències, projectes de vida i exercici de la sexualitat. La majoria dels entrevistats ha tingut alguna relació ció de parella i els significats que els joves els atorguen són múltiples i, en ocasions, oposats: relacions tranquil · les, tempestuoses, formals o per passar el estona. Tots tenen com a referent important el matrimoni i que duri tota la vida, encara que no descarten la possibilitat d’una separació, la majoria vol et- tenir fills i consideren que abans de casar-se han d’aconseguir una estabilitat. De la sexualitat, hi ha opinions a favor i en contra. Abstract: This study presents the partial results of a doctoral thesis that addresses, through interviews, the topic of university students ‘couple relationships; students were asked about their experiences, life projects, and Sexuality. Most of the interviewees have had a couple relationship. The meanings they attach to these relationships are múltiple and on occasions, contrary: peaceful, tempestuous, formal, or simply to pass the time. All have lifelong marriage es an Important Referent, although they do not discard the possibility of separation; most want to have children and believe that stability should be attained before marriage. Opinions on Sexuality are both in favor and against. Paraules clau: afectivitat, estudiants, joves, sexualitat, relacions de parella, Mèxic. Keywords: affectivity, students, young people, Sexuality, couple relationships, Mèxic.
Page 3
Consell Mexicà d’Investigació Educativa 802 Romo Introducció l tema de les relacions de parella crida l’atenció dels joves, tant to en la seva vivència quotidiana com per als seus projectes de vida, ja sigui que hagin tingut o no alguna experiència en aquest camp. La recerca d’una parella, només per una estona o per a la resta de la vida, té una història part particular en cada persona i és possible trobar relats biogràfics individuals duals al respecte. És important ressaltar que les relacions afectives, especialment les de festeig o parella, ocupen un lloc molt important en la vida dels joves (Dávila i Goicovic, 2002). A les nostres societats occidentals, triar una parella i una carrera (o ocupació per a una gran part dels joves) són tasques que defineixen el pas de la joventut a l’adultesa així com qui diuen ser i volen arribar a ser. Segons Ehrenfeld (2003:76), és en aquesta edat-al voltant dels 20 anys, que coincideix amb els estudis universitaris-en què es pro- dueix la majoria dels canvis que condueixen cap a la frontera última l’ésser jove: la independència econòmica, l’auto-administració dels recursos disponibles, l’autonomia personal i la constitució de la llar propi. En el cas dels universitaris, sembla que ja s’han encarregat, o estan en una fase avançada del procés, d’escollir d’una carrera, potser per això molts poden dedicar temps a la recerca de les relacions afectives i mostren tant interès en el que una parella es refereix, dedicant-li gran part del seu temps i esforç al tracte i la convivència amb l’altre sexe (cal aclarir que tots els subjectes entrevistats parlen de les relacions cions de parella en termes heterosexuals). Les experiències amb una parella, per als que l’han tingut, comporten en molts casos processos reflexius i es presenten diverses pràctiques, en- entre altres: els nuvis, els “amigovios” o amics amb dret, i els noviecillos informals. En totes aquestes relacions sembla haver-hi una necessitat im- portant d’experimentar la novetat i una major llibertat per fer-ho (Bauman, 2003:26). També hi ha joves que busquen una condició estable pel que fa a les seves relacions es refereix, però per a un grup important sembla que les opcions cions s’han diversificat a causa dels canvis en els estils de vida, contínues actualitzacions i transformacions en tots els àmbits, i que “Els vincles socials s’estan tornant reflexius, de manera que tenen I
Page 4
Revista Mexicana de Recerca Educativa 803 Estudiants universitaris i les seves relacions de parella: de les seves experiències i projectes de vida de ser establerts, mantinguts i renovats constantment pels in- individus “(Beck i Beck-Gernsheim, 2003:89). En aquest sentit, “de tots els canvis que ocorren en el món, cap supera en importància als que tenen lloc en la nostra vida privada-en la sexualitat, les relacions, el matrimoni i la família-“(Giddens, 2004:65). En dècades anteriors, aquest projecte semblava estar definit amb anti- ció, en canvi, avui en dia s’adopten estratègies per triar entre diverses opcions d’estils de vida (Giddens, 1997), és important abordar donar la qüestió de les seves expectatives a causa que amb els seus projectes de vida (Cf. Guichard, 1995; Dubar, 2002; Giddens, 1997), els joves es prefi- figuren com a adults, per tant, estudiar-per comprendre-la condició juvenil és una forma d’analitzar-per comprendre i projectar un futur possible-la societat completa (Collignon, 2003: 43). Les societats actuals estan afectades per la mobilitat poblacional, els avenços tecnològics, la globalització i el procés d’individuació, tots són fenòmens que han provocat una ràpida erosió dels vincles els tradicionals i que, per tant, marquen els estils de vida i els com- comportaments (Megías, et al., 2005:16). Així, en un món que ofereix múltiples alternatives d’estils de vida, la planificació vital es torna un element fonamental (cf. Flors, 2003); depèn tant de la preparació del futur ro com de la interpretació del passat i “està subjecta a revisió i reconsideració en funció de les alteracions de les circumstàncies o del marc intel · lectual de l’individu “(Giddens, 1997:110-111). En el camp de la investigació educativa sobre els alumnes persisteix la necessitat de documentar les transformacions de les situacions dels estudiants, el seu entorn i les seves perspectives (Guzmán i Saucedo, 2004:168) i, en el cas particular dels estudiants universitaris, es tracta d’una població, en general, poc atesa (De Garay, 2003:55). Segons Rodríguez (2003:90), “resulta pertinent plantejar l’apropament als sentiments ments amorosos dels joves posant l’accent en la construcció que ells mateixos fan d’aquests “. Així, aquesta investigació busca contribuir a l’estudi dels alumnes en tant joves i té la particularitat d’abordar el tema dels joves universitaris d’una escola pública (Universitat Autònoma de Aguascalientes) en una ciutat provinciana que viu un procés accelerat de modernització (Aguascalientes).
Page 5
Consell Mexicà d’Investigació Educativa 804 Romo Mètode Es van realitzar 16 entrevistes amb 9 dones i 7 homes, amb una edat que oscil al voltant dels 20 anys, estudiants de primer a tercer semestre del diverses carreres: Màrqueting, Administració d’empreses, Ciències polítiques i Assessoria psicopedagògica. Les entrevistes es van treballar sota un model similar a les autobiogràfiques (cf. Mishler, 1986; Appel, 2005) i els relats de vida. Per establir contacte amb els joves es va recórrer a una xarxa informal de professors, tots coneguts de l’investigador, als qui cions es va sol · licitar intervenir amb alguns dels seus alumnes per poder entre- los, de la mateixa manera, la selecció de les carreres estar donada pels cursos que en aquest moment estaven impartint els professors-contacte. A més de demanar-los que platicaran seva vida, durant les entrevistes es abordar el tema de projecte de vida referit, principalment, a les seves relacions cions de parella i l’elecció de carrera, així com temes sobre qüestions “Morals” (religió i la seva concepció d’una vida bona) i el relacionat amb la influència de la família i els amics en la vida i en les eleccions que fan els estudiants. Sobre el seu projecte de parella, es van abordar bàsicament quatre apartats tats: si tenen pensat casar-se o no, si consideren tenir fills i quants, en quin moment de la vida els agradaria casar-se i si tenen pensat que sigui de per vida. Per a la selecció es van considerar dos eixos: un acadèmic, segons el qual es van triar quatre joves estudiosos i tranquils, i quatre que predomi- naven per ser relajientos o desmadrosos (d’acord amb la terminologia servir- dóna per als joves en general), tant homes com dones. El segon eix va ser de participació en grups, que també es va subdividir en dues con- junts: alguns que intervenen en activitats religioses i d’altres que par- pen en un altre tipus de grups (finalment van quedar tres persones de grups esportius i una pertanyent a un partit polític). Cal esmentar que fins al moment (ja que es presenta un informe parcial de recerca), les anàlisis realitzades no ofereixen elements sobre que la pertinença a algun dels conjunts descrits en el paràgraf anterior marqui alguna diferència en les respostes. En la presentació que es fa de la informació s’ha cuidat l’anus- mat dels entrevistats, els noms utilitzats en aquest document ment són ficticis.
Page 6
Revista Mexicana de Recerca Educativa 805 Estudiants universitaris i les seves relacions de parella: de les seves experiències i projectes de vida TAULA 1 Caracterització dels entrevistats Pseudònim Edat Criteri de selecció Carrera Jesús 20 Estudiosos Assessoria psicopedagògica José 18 Administració d’empreses Dolors 20 Màrqueting Rosa 19 Administració d’empreses Joaquín 21 Relajientos Màrqueting Romualdo 26 Ciències polítiques Karina 20 Màrqueting Claudia 19 Administració d’empreses Gerardo 20 Religiosos Assessoria psicopedagògica Ana 19 Assessoria psicopedagògica Martha 18 Assessoria psicopedagògica Margarita 18 Administració d’empreses Juliol 19 Esportistes Màrqueting Alberto 19 Administració d’empreses Ànima 18 Administració d’empreses Nallely 20 Política Assessoria psicopedagògica Relacions de parella Els joves busquen companyia per platicar, passar l’estona, divertir-se i com- partir, especialment amb els seus parells i amb les persones del sexe contrari; tot això en múltiples llocs: l’escola, el treball, l’església o el barri. Els àmbits on la majoria dels joves socialitza, es diverteix i con- veu amb altres persones són la família, amics i relacions de parella (Pérez i Valdez, 2003:33). I és que, la joventut és “un temps important de sol · cialització i alhora de subjectivació o individuació. Per a això, la relació ció amb amics i nuvis és primordial “(Weiss, 2004:2).
Page 7
Consell Mexicà d’Investigació Educativa 806 Romo El festeig té un gran valor entre els joves, no només com a període de preparació al matrimoni, sinó per la seva importància afectiva i social en el seu “aquí i ara” (Guerrero, 2003:27). Actualment l’estudi de les relacions cions de parella entre els joves cobra especial importància pel fet que els rols dels participants en la relació s’han alterat i l’establiment ment de “contractes” sentimentals sembla que ja no és tan permanent et, frases com “per a tota la vida” o “fins que la mort ens separi” sembla que per molts han quedat en dubte o posposats indefinidament (Dubar, 2002). La informació que es presenta a continuació dóna compte de les experiències experiències dels universitaris pel que fa a les seves relacions de parella, i està organitzada en alguns “grups de contrast” d’acord amb certs criteris d’anàlisi de les relacions; cadascun podem veure com una mena de continuum entre dos pols i, encara que aquests solen ser interessants tes, també ho són les vivències i reflexions dels entrevistats que situen en posicions intermèdies. Per quantitat: de cap a moltes Trobem tres tipus de vivències o situacions: els que mai han tingut do una relació de parella, els que han tingut només algunes, i els que ha- parlen de diverses relacions sense especificar quantes o els que esmenten més de deu. Per als que mai han tingut parella, aquesta situació en ocasions els genera ansietat i una pressió que els insta a complir amb l’exigència de la societat, moltes vegades personificada en els amics i la família, tot i que assimilada de forma personal: Abans sí … perdó la paraula, però com que sí que sentia urgit, no tenir una núvia així com que “ah …” [sospira], i més perquè la societat … en aquest temps així com que estava … sentia que estava sobre mi: “que si no tens nòvia ets gai … “,” que has de tenir un munt de velles “… (Jesús). Les explicacions del perquè no s’ha tingut parella són variades: des de la prohibició de part dels pares (encara que la possibilitat de fer-ho a amagades estigués present), passant per la falta de pretendents, la absència d’interès, la manca de correspondència, i fins a una situació ge- rada per si mateixos, especialment per alts nivells d’exigència.